Llarga vida a l’Estrany!

Gust i pler és el que vaig tenir i sentir passant per l’Estrany de Banyoles a mesclar Astrio.  El procés per arribar-hi gira al voltant d’aquella trucada de l’Andreuet, un dels organitzadors, a la que sucumbeixes amb amor malgrat primer haver-li donat carbasses per motius més personals que passionals.  Però m’ho acabo repensant gràcies a uns quants mimos mutus i alguna que altra trucada de l’Enric, el responsable de so del festival: Kurti, vull dues orelles per mesclar Astrio!!!  I hi acabo anant, i m’acabo mullant de la baba que trec mesclant aquestes tres bèsties que formen el grup, Arecio Smith, Santi Careta i Santi Serratosa.

Si em pregunteu si recordo que havia de fer PA i monitors amb una X32, sense haver provat, amb el control discretament lluny de l’àrea de cobertura de l’equip de so envoltant que es va currar l’Enric, i amb algun que altre imprevist us diré que no, que hi ha dies en què l’amor universal ho pot tot.  I és clar, si a sobre et vas trobant amics, col·legues, coneguts i derivats la cosa millora per moments.

Va ser arribar, muntar amb l’ajuda d’en Rai l’espai a on actuaven, fer quatre ajustaments a taula i proves de línies per cascos, mentre a l’escenari del costat punxava un DJ, sopar en 10 minuts i vinga, gaaaaaas!!! Actuació, recollir, un beure, fer-la petar una mica i cap a casa.  Objectiu complert.

Llarga vida l’Estrany!