Gràcies per aquests 10 anys!

Paciència a cabassos i saber fer.
25/07/2015
Llarga vida a l’Estrany!
09/08/2015

30/7/15 Festival Grec de Barcelona
6/8/15 Festival Jardins de Cap Roig

Quan contemplo aquests 10 anys d’Els Amics de les Arts amb una mica de perspectiva, alguns dies després d’aquests dos concerts excepcionals al Festival Grec de Barcelona i al Festival Jardins de Cap Roig, no puc fer res més que donar gràcies.  Gràcies per haver-hi estat des de bon començament per caramboles de la vida que recordaré en una segona part, per haver vist tota l’evolució del grup i per haver viscut un munt d’experiències vitals.  Des dels començaments poc pretensiosos i dels primers bolos de picar pedra fins a l’èxit dels darrers anys passant pel munt d’hores i hores de treball, assajos i reunions.  Aquests nois són uns pencaires!
La d’històries i anècdotes que podríem explicar d’aquests 10 anys! N’hi ha hagut de tots colors.  I no té preu la d’amics que hem fet, gent que hem conegut i experiències que hem viscut.  I sobretot la felicitat que s’ha transmès als seguidors del grup.  Sense públic no hi ha concerts, sense fans no hi ha comunicació en les dues direccions, sense suport incondicional no hi ha recorregut.  Alguna vegada ja ho havia comentat al blog, veure les cares d’il·lusió de persones del públic instants abans de començar un concert, les ganes de passar-ho bé de la gent, l’energia que arriba a fluir en un concert són coses que no s’obliden.
El d’El Grec va ser espectacular.  Del començament al final.  Energia per la vena.  El de Cap Roig no es va quedar curt tampoc.  A ambdós concerts he acabat destrossat.  És el que té combinar la concentració necessària durant poc més de dues hores de concert, amb molts canals a taula i multitud de detalls a tenir en compte, després d’algunes hores d’ajustaments i proves, amb les emocions a flor de pell que no paren de sortir.  En part pels records viscuts que van apareixent, en part per l’efecte dels arranjaments de Vicens Martín amb la Dream Big Band (bravo!).  Alguns oh yeah van sortir de la meva boca durant els dos concerts.
I en acabar els concerts i rebre felicitacions pel so ha estat arrodonir aquestes nits de celebracions.  No puc estar més content!

Un esdeveniment així es comença a gestar molts mesos abans.  Neix la idea, primeres reunions de creació, fer els arranjaments, primeres converses tècniques, primera proposta de rider, més converses tècniques i artístiques, segona versió del rider, assajos i posterior stage amb la big band durant tres dies, tercera versió del rider, assajos de dramatúrgia amb Llàtzer Garcia, assajos per seccions, darrers retocs al rider, acabar d’estudiar amb les partitures, etc.

Moltes gràcies a tothom que ha fet possible aquestes dues grans nits, a la producció i als equips tècnics dels festivals, a la producció pròpia des de Pistatxo Produccions, als amics que ens han acompanyat, als músics i al públic.  Per molts anys!

1 Comment

  1. Esther Cereceda ha dit:

    Els agraïments tb van se mi cap a tu, k tot i ser una molt ínfima part del vostre públic m'heu fet gaudir com mai de la vostra música , professionalitat i de grans persones, com poqueS es troben en aquest món.
    Mai hauria pensat k el fet de venir a un concert vostre signifiquès k encara tinguès més ganes del següent. I això només vol dir : que tots i cadascú de vosaltres sou mooooolt grans, i que amb vosaltres seguiré estant, per tant no pareu mai de formar aquest equip. !!!!!!
    Grcs kurti a tu com a representant de l'equip tècnic, i per ser el nostre kurtileaks ( quan et deixen), i per ensenyar-nos les teves imatges des d'altres punts de vista…i….i…i….
    Muà !!!!!
    Pd: i en el temps post gira esperem els teus posts….perquè no s'ens faci tant llarga l'espera….i torneu k sempre es la millor part de l'aventura !!!
    Ja saps on trobar-me.

Respon a Esther Cereceda Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *