JFK Center, Washington DC

Ultratrail a l’aeroport de Barajas (i d’Atlanta…)
11/03/2015
A Amèrica del Sud (I): Bogotà
23/03/2015
del 9 al 14/3/15
És la primera vegada que vaig als Estats Units, un país a on només parlant castellà sobreviuries en alguns estats.  I un país a on quasi no arribo després de la moguda del dia de viatge… Però tot va quedar en una anècdota més o menys divertida segons com es miri.La primera cosa amb la que em vaig fixar després de l’extrema obsessió per la seguretat, és amb el tarannà  tan propi i marca de la casa de la gent i que es podria resumir amb un “això és Amèrica noi!”.  A vegades penso que entre poc i massa amb tanta simpatia, estar atent, ser o aparentar ser molt “enrollat”, molt cool, etc…

Jo puc parlar de la gent amb la que vaig estar treballant o amb el personal dels restaurants i comerços per on vam passar.  No crec que tothom sigui així. De fet pel carrer ja hi havia molta més barreja d’estils, per dir-ho d’alguna manera.

El dia 10 vam fer el muntatge d’Utopía, de María Pagés Compañía, al Heisenhower Theatre, del John Fitzgerald Kennedy Center de Washington DC. Un lloc amb molta solera i història i amb un bon, amable i atent personal tècnic.  Pocs dies abans d’anar-hi però, encara no teníem cap contrarider sencer del que ens trobaríem.  De fet la darrera resposta que vam rebre va ser “trobareu la microfonia que demaneu, igual o superior”.  Au, i ja està, i es van quedar tan amples.  Després sí, va ser cert, hi era tot.  O quasi tot.  No hi havia tots els monitors de sidefills iguals ni el número que demanàvem.  Però com que el terra acústic feia 8x8m en comptes del 12x12m que portem habitualment, no va ser tan greu a nivell de cobertura i pressió.

 

El sistema de so estava format per:
Cluster central amb 11 JBL VT-4887 DPCNL&R format, per cada costat, per:

1JBL VP7315-64 DPCN (long throw)
1 JBL VP72-12-95 DPCN (short throw)
1JBL VT 4881A DPCN (dual 15” subwoofer)
2 JBL VT8221 DPCN (single 18” subwoofer)Sota de balcons:

25 JBL Control
La taula de FOH era una una Studer Vista 5 i la de monitors una Soundcraft VI6.
La taula de FOH estava fatalment situada al fons de la platea, sota de la balconada principal i en una cabina oberta.  Com a mínim estava oberta! Tot i que em van dir que s’havia projectat tancada per un vidre…  El so que m’arribava no tenia res a veure amb el que sentia el públic.  Durant les proves i els assajos em vaig fer un tip d’anar a la platea a escoltar com sonava, però durant les dues funcions que vam fer la sensació era d’insatisfacció per no poder mesclar en bones condicions.  Hi havia una de les joies pel que fa a multiefectes, una Lexicon 960.

Èxit de públic i de crítica, amb les dues funcions amb el recinte pràcticament ple i amb un públic prou entusiasta.  Entre el públic hi havia força espanyols residents a la zona.

 

 

 

El matí del dia de la segona funció l’acostumem a tenir lliure, i acostumem a fer una mica el turista.  Teníem l’hotel a 15 minuts a peu de la Casa Blanca i del reguitzell de monuments i memorials que hi ha per aquella zona.  Monument a George Washington (l’obelisc), el Memorial Lincoln, a un extrem de l’esplanada que tantes vegades hem vist a la televisió a petar de gent i en dies històrics, Memorial Jefferson, també el de Roosevelt, i el de Martin Luther King i memorials varis a les guerres on han participat.  En un d’aquests hi havia la inscripció Freedom is not free

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tornada cap a casa el 13, aquesta vegada sense incidents, per arribar el dia 14.  25 hores de viatge des de que vaig sortir de l’hotel a Washington fins que arribava a casa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *