I aquí estem, vivint, estimant i intentant riure!

Final de gravació amb Hora de Joglar!
19/01/2015
El post (it)
27/01/2015
del 19 al 24/1/15 María Pagés a Coesfeld i Neuss (Alemanya)
“…ens farem un tip de riure i així, ja ens trobarem més joves, que ja sabeu que les rialles ens fan sentir més joves i més guapos…” Pilar Garriga
Per ganes no he deixat mai de publicar cap entrada de cap bolo que hagi fet desde que vaig començar el blog, però reconec que aquesta vegada ha anat d’un pèl que no ho faig.  Però finalment, una vegada més com en d’altres circumstàncies similars, he optat per fer-ho, perquè com ja vaig dir en una piulada al Twitter la meva vida és un bolo.  O dit d’una altra manera, moltes de les coses que em passen a la meva vida em passen de bolo.  I per tant són susceptibles de ser penjades al blog.  Tanmateix aquesta vegada no hi haurà fotos dels bolos en sí i de com van anar.
La setmana passada vam estar amb María Pagés Compañía de bolos a Alemanya, a Coesfeld i a Neuss.  A mitja setmana van ingressar l’àvia i divendres ja em van avisar que la cosa no anava bé i que segurament no arribaria a dilluns.  Abans de la funció del divendres vaig tancar el mòbil.  Em vaig passar tota la funció fent grans esforços de concentració.  Durant la primera meitat la música m’embriagava d’emocions i records.  Després em va envair una extranya calma.  Pel cap em va passar que l’àvia s’havia mort i que no arribaria a l’hospital a acomiadar-me d’ella però que en el pensament ja estàvem connectats.  Després d’obrir el mòbil, un vegada acabada la funció, rebia la notícia que l’àvia havia mort, pocs moments abans de començar la funció.
Em quedava la tornada, amb destinació a l’Empordà, a Figueres.  Havia agafat el primer vol directe a Barcelona que vaig trobar amb ganes d’arribar el més aviat possible.  Durant el vol, molt d’hora, em va despertar agradablement la sortida del sol. Un bon regal per començar el dia i el cap de setmana.
Moltes gràcies als membres de la Compañía pel vostre afecte i la vostra delicadesa.  Els detallets que vau tenir alguns després de la funció van ser molt grans. I moltes gràcies a tothom pels vostres missatges, abraçades i petons, via xarxes socials o en persona.
I seguim endavant, perquè això no s’atura, que així és la vida i cada experiència compta, suma i enriqueix.  I que no parin ni els bolos ni la música.

1 Comment

  1. Pol Cruells ha dit:

    Molts ànims Kurti!!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *