Flamenco Republic i canvis professionals

Clara Peya
30/10/2014
Al Festspielhaus de St. Pölten
18/11/2014

8/11/14 Avilés

Ara com ara sembla que continuo com a tècnic de so de María Pagés Compañía en els espectacles antics.  Això vol dir que no sóc el tècnic de la darrera producció, Yo Carmen, estrenada a Valladolid i Singapur el passat mes d’octubre.  Crec que durant un temps encara aniré fent bolos amb la Compañía, ja que, sense comptar la darrera producció, es van fent actuacions de tres espectacles (Utopía, Autorretrato y Flamenco y poesía), a més de produccions puntuals per a festivals i events.  Aquesta vegada hem fet Flamenco Republic, un espectacle que encara no havia fet, tot i que ha canviat força del que era originàriament.  Per mi no ha deixat ser com un event més a on vas seguint el guió de temes coneguts de la Compañía.
La funció ha tingut lloc a Avilés, al Centro Niemeyer, a on el el 2011 hi vam passar dues setmanes per acabar de muntar el penúltim espectacle, Utopía.  Tornar a Avilés ha tingut un petit punt de nostàlgia, però tampoc molt.  Potser el meu subconscient ja està deixant les emocions per altres coses que ara com ara em queden més properes.
Per aquesta ocasió feia PA i monitors de la Yamaha M7 del Niemeyer.  Crec que és el primer cop que faig un bolo a PA de la Pagés amb una M7.  No hi havia opcions.  També hem acceptat microfonia no habitual per a les guitarres, fer el terra amb menys micròfons dels habituals i tenir uns monitors de gama mitja-baixa.  Però quan toca tirar endavant es fa i ja està, només faltaria.  A més, de músics només hi havia dos guitarristes i una cantaora.  O sigui que tampoc em queixaré. I portava l’iPad i el router per poder baixar a l’escenari i controlar la taula des d’allà.  Eh, i amb el que es menja de bé a Astúries qui se’n recorda de tot això?

Per aquesta ocasió ha vingut l’Octavio de regidor, a qui no coneixia.  Molt trempat l’home.  Al fons alguns bailaores fent estiraments sobre el suelo.

Pau, què estan fent? No ho sé Kurti, no ho sé! I és que cap al final de l’especacle han començat a improvisar quelcom que no havíem assajat.  Però vaja, aquí tots ens hi enganxem ràpid a tirar milles.

 

Acabem la funció i el meu cap ràpidament es trasllada a l’endemà, 9N, quines ganes de tornar!  Ep, però no encara, que abans hem d’anar a sopar bons aliments d’aquesta terra.

I no, no explico els motius pels quals no sóc a la nova producció, però no és perquè hi hagi cap mal rotllo, al contrari.  Si en algun moment m’ha sabut un cert greu quan ho vaig saber fa uns mesos és perquè sóc humà.  En el camí hi ha moltes cruïlles, canvis de temps, imprevistos i novetats. I si una cosa fa que puguis fer camí és mirar a l’horitzó i veure el paissatge que t’espera més enllà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *