Autorretrato a Santander

Aquest sí que sí!
18/08/2014
Amb Els Berros de la Cort
29/08/2014
del 20 al 22/8/14
Funció d’Autorretrato amb la Compañía María Pagés davant de l’edifici en construcció que serà el Centro Botín de Santander.  Funció o “mitja funció” si tenim en compte l’espai, ja que els bailaores amb prou feines s’hi podien moure amb comoditat, els músics no podien fer canvis de posicions i no va ser possible muntar la poca escenografia que portem en aquest espectacle, bàsicament uns marcs de quadres que baixen mecànicament de dalt.
El primer dia a la tarda i nit va ser el del muntatge i enfoc de les llums.  El segon, el de les proves de so i l’assaig general, amb públic, ja que l’espai era obert.  I el tercer el de la funció.  Ambdòs dies estava petat de gent.  És el que tenen els espectacles al carrer i que siguis gratuïts.
 

Teníem Yamaha CL3 a FOH i CL1 a monitors, compartint previs, un mal invent.  No pel fet d’estalviar-se diners compartint els previs tot dos, sinó per com s’ha de fer, una mecànica que no deixa de ser curiosa.   Un dels dos agafa el nivell del previ, generalment el de PA, després cal seleccionar el gain compensation, que et fixa el nivell agafat encara que toquis el previ. Si el toques per error es compensa el nivell i no varia, tot i que afegirà o treurà al meter més o menys senyal digital que afectarà al procés del canal (eq, dinàmica, efectes).  
Aquí tant el de PA com el de monitors ja poden passar al guany digital per si els cal més (o menys) senyal.  Si has agafat malament el nivell i et clipa hauràs de desactivar el gain compensation, avisar al de monitors i repetir el procés.
I a veure, el guany digital no deixa de ser “fictici”, no és real.  I com l’hagis de pujar molt ja veuràs com es degrada el senyal.  Cal agafar bé el nivell a les proves, però com tinguis uns músics que entre la prova i l’actuació modifiquin entre un 30% i un 50% la seva intensitat ja has begut oli.  En aquesta ocasió no va anar així -que estrany-, però una altra vegada que vam compartir previs sí que ens va passar. Res tu, previs separats, com sempre i deixeu-vos d’invents! A veure què hi dieu altres tècnics que feu ús d’aquest sistema.  En Digico funciona millor, si més no el procés és més senzill, i el guany digital que es fa servir a monitors no recordo que degradi el senyal si el puges de nivell.  El de PA sempre pot tocar el previ i es compensa el nivell a monitors automàticament.  Amb Yamaha no.
De PA hi havia 12 caixes JBL VerTec 4887A i 6 subgreus VT4881 ADP en disposició LR i en cardioide, EAW de monitors.  Per qüestions d’adaptadors no vam poder fer servir les nostres DPA 4066 de diadema per a les veus, vam fer servir la seva proposta, Sennheiser HS 2, un altre bon micròfon.  Llàstima que la diadema sigui tan robusta i no es camufli tant com les de DPA, tot i que aquestes darreres són més delicades i si no es cuiden es fan malbé aviat.  Tanmateix les prefereixo per la seva discreció.

Camerinos en mòduls prefabricats, poc espai, WC químics, com en els millors bolos de barraques de festa major! Se’m fa estrany fer un bolo així i que no sigui de rock’n’roll!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *