A Córdoba amb Utopía, María Pagés

La Fireluche a l’Emergent
30/06/2014
Un #adormircontent immens!
14/07/2014

del 5 al 8/7/14

No, no ha estat un bolo més, almenys per als quatre membres de la Compañía María Pagés que són de Córdoba: Ana Ramón (cantaora), David Moñiz (violín) i José Barrios i José Jurado (bailaores).  I s’ha notat.  En alguna intervenció, sobretot dels bailaores, la família sencera i els amics d’alguns d’ells han esclatat en aplaudiments i crits.  Quina festa!  I quina empenta que dona el públic a Andalusia en els espectacles de Flamenc!  Aquesta vegada encara no han estat jaleando excessivament, però els aplaudiments i crits al final dels balls han estat notables.
No es pot marxar de Córdoba sense tastar el salmorejo -entre d’altres coses, és clar!-.  Bonica ciutat, sobretot, com en la majoria, el centre.  El primer dia vam poder fer una petita passejada a prop de la mesquita mentre tornàvem de fer algunes canyes i anàvem a buscar un lloc per sopar.  I el vam trobar, amb un tablao a l’aire lliure amb música flamenca en directe.  Com no.
I el procés habitual: dia de muntatge i ajustaments, al Gran Teatro de Córdoba.  Al dia següent acabar els ajustaments i preparar les proves de so, assaig -avui llarguíssim, més de dues hores- i al cap de poc més de 30 minuts d’haver-lo acabat, la funció.  Èxit total, amb molts minuts d’aplaudiments i palmas al final de l’espectacle, amb tot el teatre dret.  I altra vegada, a l’hora de les salutacions, qui s’ha emportat les millors ovacions, a més de María Pagés, han estat els quatre de Córdoba.  Gran nit.

moments abans de la funció, intentant conentrar-se

en Pau mig sopant, i en Juanma tornant de dir “segunda, 10 minutos para empezar!”
 

A l’endemà, tornada cap a casa, amb l’AVE Córdoba-Barcelona, quin bé de déu de tranport! Quatre hores i quaranta minuts dels que m’he passat bona part fent feina d’altres coses.  Vinga va, a aprofitar el temps!
L’equip de so estava format per 6 caixes més 1 sub per costat de l’Spektrix d’Adamson, 2 Meyer Sound UPM 1P de frontfill, Venue SC48 a PA i Yamaha PM5 a monitors.  EAW NT56 de monitors i la microfonia habitual (DPA 4061 per als instruments, DPA 4066 per a les veus i Crown PCC160 per al terra).  I llibertat total per ajustar com a mi em sembli.  Així m’agrada! Tanmateix, l’acústica del teatre i algun que altre misteri en el sistema de so han fet que no fos dels dies en què més bé m’ho he passat ni ajustant l’equip ni mesclant.  Però és clar, amb un públic així aquestes petitetes queden en un segon terme.  Oleeeee!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *