Utopía, Istanbul

Mazoni, Auditori de Girona
24/02/2014
Motis Chamorro Big Band, St. Cugat
09/03/2014
1/3/14
Una única funció d’Utopía a Istanbul, amb la Compañía María Pagés.  I amb el muntatge, ajustaments, proves i assaig concentrats el mateix dia, almenys pel que fa al so.  Els de llums van treballar de les 23:00 del dia abans de la funció a les 6:00 del matí.  I això? Doncs perquè el dia que normalment tenim destinat a muntatge, ajustaments, enfoc, etc. ens el van ventilar com per art de màgia.  De la “màgia” de l’homenatge a un expresident de Turquia (o això vaig sentir) que van organitzar al Concert Hall del Cemal Resit Rey malgrat fos el nostre dia de muntatge.  Això ho vam saber uns dies abans d’anar a Turquia.  O sigui que ens vam dedicar a fer una mica de turisme al voltant de Santa Sofia, la Mesquita Blava, el Gran Basar, dinar en restaurant títpic i aquest tipus de coses que es fan quan tens temps lliure a l’estranger.  Malgrat tot, almenys els de so, només vam haver de córrer una miqueta més, l’equip i les taules de so ja estaven a lloc quan vam arribar.


El Concert Hall és un espai no massa gran, amb una bona acústica.  L’equipament també estava bé: Yamaha PM5D RH a FOH, Digico SD8 a monitors, LAcoustics DV Dosc de PA, monitors LAcoustics 112p i 108p, la microfonia correcta.  Les correccions finals del sistema de so les vaig per taula, treballant per matrius: L, R, FF, amb el SUB per auxiliar.  Bé, més que frontfill era un infill, les línies visuals dels espectadors de les primeres files són importants, s’han de veure els peus!

La mitjana de la resposta de freqüència de quatre punts de mesura (de davant a darrera), al centre, sense subgreus i abans d’equalitzar amb el paramètric del master.

Avui tampoc he pogut fer gaires fotos de la funció, massa lluny, massa poca llum per a la meva càmera compacta.  Se’m passa pel cap comprar una càmera més bona, però em frena que sigui més gran, menys pràctica per anar de bolo, més cara…  De mica en mica van millorant les compactes, però en condicions de poca llum i amb aquests objectius petits que tenen és difícil aconseguir bones fotos.  No es pot tenir tot! Al gener va sortir una altra Canon Ixus (jo tinc la Ixus 1000 HS) que sembla que està millor.  Potser farem un pensament.  Si algú té cap sugerència…

El dia de tornada, a l’aeroport, els sillons aquests de massatges van fer les delícies de mitja companyia.  Alguns van fer fins a tres sessions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *