Autorretrato, la 1a de Juanma y la cena de Navidad

3a edició del curs Configuració i anàlisi de sistemes de so
18/12/2013
El darrer del 2013: els Pastorets de Roses
29/12/2013
del 19 al 22/12/13
Gijón, Teatro Jovellanos. Compañía María Pagés, fem Autorretrato.  Primer bolo que en Juanma fa de regidor d’escenari i per tant s’estrena amb el micro de la megafonia interna dels camerinos i passadissos diguent allò de atención Compañía, primera, faltan 30 minutos para empezar.  I bé que ho ha fet i bé que ha anat tot plegat. ¡Felicidades Juanma!

Teatre amb bona acústica.  Equip de so rock’n’rolero, un EAW KF730 amb subgreus Electrovoice.  El frontfill no pot anar a sobre de l’escenari perquè es tapen els peus dels bailaores a la primera fila, i molt a pesar meu, fem un infill, la pitjor colocació possible, però no hi ha més solució que fer-ho així.  Pels que no sabeu de què estic parlant la suma acústica dels dos altaveus, a punta i punta, mirant cap al centre té uns resultats molt dolents, sobretot al centre.
De control a FOH i també a monitors, la Yamaha CL5, una taula que cada dia m’agrada més.  Ara bé, això de compartir previs PA i monitors continua siguent una GRAN CACA, senyors de Yamaha i demés. I més en flamenc, amb el gran marge dinàmic que hi ha i la diferència de nivells entre proves i bolo, per més que s’hi facin als assajos.  El trim digital una vegada has agafat el nivell del previ, és horrible pel so a la que et passes dels 6 dB, amunt o avall. Au, ja ho he dit.
L’empresa que ens cobreix és Pronorte, bons profesionals i amb un bon tècnic de sistemes amb qui he tingut una xerrada interessant sobre punts de tall, filtres, pendents per octava, suma acústica, bla bla bla…  A la que em deixen…
A la tarda fem l’assaig amb públic, alumnes d’alguna escola de dansa i gent interessada.  La María traient la seva vessant més pedagògica, explicant el perquè de les coses, i fent correccions a l’assaig de cares a tothom. Això sí, abans algú ha fet la migdiada…
Camerinos, vestuari, maquillatge i cap a l’escenari!

I després de la funció, sí, señoras y señores, ¡la cena de Navidad de la Compañía! Mig improvisada a l’hora de dinar, uns comencen a parlar amb els altres, que hem de fer alguna cosa, que és el darrer bolo de l’any amb la Compañía, que si anem a buscar un lloc per tots, que quin menú fem, pim pam i al final la jefa ens convida. ¡Ole ella! I així vam acabar, menjant, bevent, cantant, palmas y taconeos, i amb algun tímid intent de cantar el 25 de desembre del sector catalanomallorquí (un clàssic, d’altra banda).

Una retirada a temps és una victòria, i més si a les 9 del matí surt l’autobús cap a l’aeroport per agafar l’avió.  El que passa és que les retirades potser s’han de fer una mica abans… Bon Nadal!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *