Petits Camaleons

Moltes felicitats pel 20è aniversari!
30/09/2013
Despropòsits, presa de pèl i improvisació
23/10/2013

4, 5 i 6/10/13

Música, mainada, pares, emocions i somriures.  Seria el resum del festival Petits Camaleons, del que enguany s’ha fet la segona edició, al Teatre-Auditori de St. Cugat del Vallès.  Dos dies amb un munt d’artistes, amb actuacions de mitja hora de durada i amb limitació de volum a 90 dBA.
El divendres 4 hi vam anar amb BTM per fer el muntatge dels equips de so i llum a tres dels quatre espais: el Teatre-Auditori, una carpa del Circ Raluy i el Pati de l’Escola de Música.  La pluja va impedir que es pogués acabar el muntatge al pati i els tècnics hi van haver d’anar ben aviat el dissabte per acabar-lo i arrancar les proves de so puntualment a les 9:30 del matí.  És el que té aquest festival, que com que les actuacions comencen a mig matí les proves de so es fan a unes hores a les que ni músics ni tècnics hi estem acostumats.  L’horari de treball començava a les 8 o 8:30, segons l’espai.  Per contra les últimes actuacions acabaven a les 19:00, amb el que se’ns feia realment estrany també acabar d’hora en comparació amb el que fem normalment.

 

Llevat de l’espai interior, la pluja va ser un inconvenient pel muntatge.  La carpa del Raluy, que era més petita del que havia de ser amb el que el muntatge es va complicar una miqueta per qüestions d’espai, evitava que es mullés res, però l’aigua s’escolava per terra, pels costats.  En algun moment de ruixat intens allò semblava un riu! I és clar, amb la terra, allò va ser, durant unes hores, un bon fangueig.
Al pati va ser un voler i no poder muntar.  Tapa i destapa, tapa i destapa.  Quan finalment semblava que la cosa avançava, i degut a alguna gota d’aigua punyetera que es va colar sota el plàstic la pantalla tàctil de la Yamaha M7CL que hi havia a monitors va deixar de ser-ho, amb el que no es podia fer servir.  Au, passa la CL5 que hi havia a dins de l’Auditori cap a fora i truca al magatzem que et portin una altra taula, que va ser la Midas Pro6.
Després del darrer ruixat fort, acompanyat de fort vent i que ens va fer preveure el pitjor, al control del pati, completament tapat per plàstics i sota d’una carpa que no va volar perquè la van aguantar, hi havia quatre dits d’aigua al terra.  Final de jornada, per inundació i perquè la corrent saltava.  Millor esperar a l’endemà a que el sol ho eixugués tot.
Mentrestant, per allà corria en Marcel d’Axioma muntant i ajustant els limitadors dels equips de so. El cert és que la majoria de tècnics es van adaptar bé al nivell que es demanava i poques vegades es va veure al limitador actuant com a la foto.  A la carpa, i degut per una banda a l’acústica i per altra a l’alt volum del backline d’algun grup, el so ambient va ser bastant superior als 90 dBA en alguns moments.

 

 

Dissabte, amb el sol lluint al cel i eixugant la mullena a l’exterior, i després de l’apretada inicial de bon matí al pati i a la carpa -començaven proves amb la Sant Andreu Jazz Band-, el festival va arrencar puntualment, i a partir d’aquí tot va anar ben rodat.  Els Catarres, que obrien el festival a l’Auditori, venien directament d’empalmada d’Alacant.  Al dia següent, els de Macaco van venir havent dormit dues horetes, ja que la nit anterior estaven a Saragossa.
Les fotos són majoritàriament de l’espai on estava, llevat de la visita que vaig anar a fer a l’Orchestra Fireluche al pati, i a qui vaig enviar a en Carles Xirgo de substitut perquè jo ho hagués tingut francament difícil per poder-m’ho combinar i fer el bolo.
Els Catarres amb ofici aguantant la son i el cansament.

Jaume Sisa en una imatge que em recordava a un avi amb els néts als seus peus.

 

 

En Tete a la taula de monitors.  Uns quants grups anaven amb monitoratge d’orella (Catarres, Gossos, Macaco), sembla que el seu ús es va estenent.

Gossos, contundents i professionals com de costum

En Manel sota la carpa, un espai difícil de fer sonar.  Un bon disseny de l’equip de so i poc volum són claus.  Però si l’actuació és molt elèctrica i hi ha molt volum a l’escenari, no hi ha res a fer!

La Fireluche al pati amb en Carles a la taula.

 

L’equip d’escenari de l’Auditori, amb en Nico, en Marc i en Tete, en un moment segurament de dubte davant la llista de canals.

Macaco posant-se el públic a la butxaca des del primer moment de l’actuació i baixant a la platea per completar el show.

 

 

Pinkertones i Albert Pla explicant el conte Rolf & Flor.

Joan Chamorro, Andrea Motis i Ignasi Terraza, un bon trio.

 

Fantàstica aquesta segona edició!  La primera va ser la novetat i va anar molt bé.  Enguany s’han millorat algunes coses i encara ha anat millor.  L’any que ve més!

1 Comment

  1. Esther Cereceda ha dit:

    Hola kurti, un festival interessant…..què farè quan no pugui entrar amb les filles ???
    Música de qualitat en un entorn perfecte….felicitats a tots !!!!!

Respon a Esther Cereceda Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *