El “segrest” de l’agost

El segon i darrer del mes
08/08/2013
Ànims Sounder’s!
20/09/2013

12/9/13

Com avançava a l’anterior entrada durant el mes d’agost he estat treballant a les oficines de BTM cobrint una baixa a producció.  Després d’acabar gira al juliol amb la Compañía María Pagés, els plans inicials era fer el bolo que tenia a Cadaqués amb l’Orchestra Fireluche, algun més amb BTM i fer vacances fins al setembre.  El dia que vaig anar a BTM cap a finals de juliol a parlar dels tres o quatre bolos que faria a l’agost em diuen que la persona que s’ocupa de la producció està de baixa i que si, juntament amb una altre tècnic -que ja havia fet producció a l’empresa-, podem i volem assumir-la.
No eren ben bé els plans de cap dels dos, però davant de l’imprevist diguem que sí i quedem que fins que jo no torni del darrer viatge amb la Pagés l’altra persona comenci a fer-la, quan torni compartim uns dies per aprendre algunes qüestions bàsiques de funcionament i del programa informàtic de gestió de l’estoc i dels bolos,  i que a partir del 9 em quedi sol.
De tant en tant em trobo gent que em pregunta que què és això de la producció.  Doncs producció, en el cas d’una empresa de so, seria el procés pel qual, des que algú demana per fer un event, es fa un pressupost del material, personal i transports necessaris, es busquen els tècnics, es planifiquen els transports, s’organitzen els horaris generals, es revisen les fitxes tècniques dels grups que hi han d’actuar i les necessitats tècniques generals, es proposen alternatives al material que no es té i si s’escau es lloga a altres empreses, es planifica la recollida i tornada d’aquest material de lloguer, s’obté informació de l’espai de l’event, i tots aquells aspectes tècnics i d’organització que tenen a veure amb l’event i la relació amb l’empresa.
Imagineu-vos aquest procés però, per uns quants bolos simultanis, a ple estiu, és a dir, no només concentrats el cap de setmana.  I com que no ho havia fet mai tampoc estava acostumat a tanta intensitat i tantes hores d’oficina en les que, em podeu ben creure, et sobren més aviat pocs minuts al llarg de les entre 8 i 12 hores que feia, depenent del dia, caps de setmana inclosos, això sí, llavors amb menys hores, però pendent del telèfon dia i nit per si hi havia cap imprevist en algun bolo.  No n’hi ha hagut gaires d’imprevistos, algun material que s’ha espatllat en el muntatge, o que s’han deixat al magatzem, també alguna trucada intempestiva de matinada, però vaja, en general poca cosa.
L’experiència ha estat força positiva, no ho negaré perquè sempre m’han agradat aquest tipus de tasques, tot i que l’estrès ha estat considerable.  Amb tot això vaig anar acumulant retards a kurtibolos, però ara, finalment, ja tinc el blog al dia.  Els canvis de l’agost també han afectat els plans que tenia pel setembre, mes que volia començar fent bolos i que al final he renunciat a fer-ne per poder descansar una mica abans d’engegar gira de nou amb la Pagés el dia 19.  No hauran estat unes vacances del tot, ja que de mica en mica es va engegant la maquinària d’altres projectes en els que hi estic embolicat, però uns dies amb més tranquilitat sí.
Em quedaré amb dues frases que m’han marcat durant aquest mes i que són dues veritats com temples.
La primera me la va dir en Sergi Gómez (producció a RGB) i es podria aplicar sempre, la segona li vaig sentir dir a en Xavier Valentí (cap tècnic del FITAG, Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona) referint-se a periodes molt intensos de feina com el que ell estava fent (i que me’n sentia plenament identificat):
En el món de la producció hi ha dos tipus de coses, les imminents i les urgents.
No sóc amo del meu destí.
No sabeu pas el que he rigut quan algú em manava pressa per alguna cosa que s’havia al cap de pocs dies i jo pensava per dins, sí sí, serà urgent, però d’aquí a una hora ha de sortir una furgoneta de bolo i està al mecànic, i això és imminent! Ha ha ha ha!!
Bé, estigueu tranquils que ja torno a ser amo del meu destí -o potser és el que em penso…-.  Bona reentrada i començament de curs a tots.  Penseu que algun dia d’aquests espero poder fer vacances i anunciar-ho mentres tots estigueu treballant o estudiant.  Com sempre, al revés del món. Apa!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *