Gran bolo, gran “pringada” d’hores.

El darrer del juliol: l’Orchestra Fireluche a l’Estartit
31/07/2013
El segon i darrer del mes
08/08/2013
2 i 3/8/13
A l’agost tenia molt poca feina, amb el que quan BTM em va proposar de fer alguns bolos vaig acceptar bastant ràpidament.  El primer va ser el Catalunya vol viure en Llibertat i Dignitat, organitzat pel Punt-Avui.  Va ser un bolo amb tres sensacions: la d’haver treballat en un esdeveniment on hi hagués anat de públic, la d’haver fet bé la feina d’aquesta marató de grups i la d’haver “pringat” d’alló més el segon dia de bolo, fent quasi 24 hores de feina.  El primer dia, el vam dedicar al muntatge, 12 hores i cap casa.  El segon dia vam quedar a les 11 del matí a la Devesa de Girona, on es feia el concert .  I les 11 del matí del dia 4 era l’hora que em posava al llit, després que el desmuntatge fos bastant una agonia.  D’acord que ja no estic entrenat a fer aquest tipus de bolos i que estic molt ben acostumat, no ho negaré pas.  D’abans del 2009 que no feia un bolo així de gros amb BTM, i no recordo quin va ser el darrer bolo de 24 hores que vaig fer. És cert que en empreses on no es fan torns (la majoria, per desgràcia), la mitjana d’hores per bolo pot ser tranquilament de 16-18.  En aquest ho vam superar amb escreix.  Cansament acumulat, poc personal, manca de planificació i d’altres qüestions van anar allargant el desmuntatge.  De quan feia bolos així vaig tornar a viure la sensació de veure sortir el sol i encara estar desmuntant.  Ha ha ha!!! Ara, en perspectiva, ric.  Però allà ningú no reia, no. En fi, parlar del perquè s’arriba a aquests extrems seria objecte d’una sola entrada al blog.  I no tinc ganes de fer-ho.  Tan poques com tornar a fer un bolo així amb aquestes condicions.  Vaig dormir 20 hores: 10 hores de dia durant el diumenge, vaig sopar una miqueta, i 10 hores més fins l’endemà.
Aquest va ser el programa del festival:
Els dies previs al concert em vaig dedicar a repassar els riders dels grups i ha planificar una llista única de canals i un plànol de posicions, comptant que hi havia backline.  Es van doblar els amplis de baix (1 per costat) i guitarra (dos per costat) per aconseguir respectar al màxim les posicions dels grups.  La producció tècnica del concert la feia en Natxo, que també va fer de regidor d’escenari.  En Mitri feia de regidor de continuitat entre els camerinos, a l’Auditori de Girona, i a l’escenari, just davant d’aquest.
De BTM érem en Tete a monitors, en Panxii i en Guiset microfonistes, l’Àngel de tècnic de llums,  l’Edu i en Sergi d’auxiliars de llums, en Martí de vídeo i jo al control de FOH.  Quan ja portava algunes fent taula i no m’hi veia de cap ull ni hi sentia de cap orella en Panxii va venir a rellevar-me una estoneta.  Cap al final en Xavi de Porrata va venir a fer els Glaucs i Lax’n’Busto.  Quasi tot va anar com un rellotge, el retard final fou degut a alguns parlaments que es van passar del temps assignat, ja que les
actuacions van complir amb el temps previst.
L’única actuació a on vaig anar a terra va ser amb en Pere Tàpies, que tocava una guitarra que sonava molt i molt poc, que s’havia de sonoritzar amb un micro perquè no es podia connectar amb jack, i que de tan poc que sonava em va fer la vida impossible.  I a més, l’home cantava a mig metre del micro.  En aquestes situacions només resta posar cara de pòquer, mirar a l’escenari, fer veure que no veus que hi ha gent que t’està mirant i esperar que s’acabi l’actuació…

l’equivalència de canals dels tres grups finals
D’equip de so es van muntar 8 caixes de Nexo GEO-D per costat, amb 4 Nexo PS10 de frontfill, 8 Nexo CD18 de subgreus i un retard de 4 caixes Nexo GEO S12 per costat a uns 40 metres de l’equip principal.  Les taules eren Midas PRO6 a FOH i Yamaha PM5D RH a monitors.  El dia de muntatge una màquina va obrir una rasa per passar els cables de so, llums i vídeo fins al control.  Al dia següent la vam haver de tapar nosaltres artesanalment amb una pala.  El concert es retransmetia per TV Girona i hi havia realització en directe.
qui taparà la rasa…?

en Marc -Deskarats- amb l’Àngel i en Sergi tapant la rasa, rellevant a en Panxii

Poble que canta

Jordi Tonietti

Macedònia

Acció

La Porta dels Somnis

Andreu Rifé

Sa Majestat el Rei Joan Carles -Toni Albà-

Le Croupier

Glaucs

9son

Lax’n’Busto

preparant el desmuntatge…

Xavi de Porrata – i en Panxii, és clar-

Deskarats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *