El darrer del juliol: l’Orchestra Fireluche a l’Estartit

Un bolo poc comú: Utopía al Líban
31/07/2013
Gran bolo, gran “pringada” d’hores.
05/08/2013

30/7/13

Un bolo una mica estrany aquest.  No us sabria dir si era sobretot perquè estava en un estat de fet pols després dels vòmits i de com de bé m’ho vaig passar a les darreers hores al Líban amb la Pagés o perquè el bolo en sí no era massa acollidor pel lloc i el poc públic que va venir o perquè no va ser un dels millors bolos de la Fireluche -no va estar malament, però quan en veus molts notes les diferències-.  Ni tampoc dels millors bolos meus, tot sigui dit -amb el temps saps quan no has fet un prou bon bolo, que no per això és dolent, però l’autoexigència és alta-.  O potser per tot plegat.  Això sí, el sopar va estar molt bé!  Aquí em va pujar alguns punts el meu estat vital, amb el que vaig poder anar a “tirar” el concert ben alimentat i content, potser amb el ventre massa ple i tot. Aix!
Vaig fer molt poques fotos, i d’aquestes les dues més potables són les que veieu, justament amb els col.laboradors d’aquesta nit, Tom Hagan, Joan Colomo i Pau Riba. 
Un bolo més, un bolo que no passarà a la història però que servirà per poder explicar que un dia vam anar a l’Estartit i ens va passar que… i daixonses… i dallonses…  I un altre al sac.  Au, el darrer del juliol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *