5/8 Bolo a Palma

4/8 Quina gran nit a casa!
26/02/2013
Utopía (María Pagés) a Santander
14/03/2013

28/2/13 Els Amics de les Arts a Palma

Cinquè bolo del final de gira d’Els Amics de les Arts, aquesta vegada al Trui Teatre de Palma i davant d’un públic 10.  Bé, el públic està siguent fantàstic a tots els bolos d’aquests vuit darrers.  Serà que la gent té ganes de donar-ho tot perquè això s’acaba? Sigui com sigui el cert és que després de més de 70 bolos continuo vivint moments de pell de gallina.  I en part es deu al que arriba a apretar el públic amb els seus crits, picant de mans, i cantant les cançons com un més del grup.  Les sensacions que tinc des de la taula són impressionants.  Són moments molt especials.

 

 
I aquests moments són els que deixen en un segon terme la mala acústica d’aquest teatre.  Gràcies al personal tècnic per la seva feina, que van fer amb bona professionalitat.  Per cert, a la pàgina web del teatre no hi apareix el català per cap banda, hi les opcions castellà, anglès i alemany.  Sense comentaris…

 

Una vegada més quan anem a Mallorca rebem una ensaïmada als camerinos d’alguns fans.  Ummmm! I que bona que estava!! Gràcies!!

 
Caram, una altra foto on hi surto! Què està passant últimament? De no sortir quasi mai començo a aparèixer més que abans! Aquí estic netejant i recollint els auriculars de cada un, després de l’actuació, per posar-los a la capseta amb el deshumidificador per extreure la humitat que hi ha entrat fruit de la suor i de l’ambient i preservar-los durant el viatge de tornada.  I és que aquest tipus de material és molt sensible a la humitat.
I després de recollir-ho tot és el moment d’anar a sopar, a quarts d’una de la nit, el moment de relaxar-se i de pensar en anar a dormir -almeys jo-, i és que els tècnics estàvem aixecats de les 4, 5 o 6 del matí, depenent del punt d’orígen.  El nostre vol sortia a les 8 del matí (gggggggrrrrrrr!!).
I un darrer comentari sobre la taula de so, taula que després de provar fa un temps vaig decidir que no acceptaria més per motius tècnics, de qualitat i de rapidesa en l’ús, i així ho vaig posar la fitxa tècnica.  Però entre que em van dir que el software estava millorat, que el teatre tenia aquesta taula, que canviar-la represantava un cost, i que fes l’esforç de provar-la de nou, vaig cedir.  I no cediré més.  Ja no és tant pel so, que tampoc és res de l’altre món, sinó per la lentitud en el treballar, pels gràfics a la pantalla, per limitacions en l’equalització, per paràmetres que no són els habituals, per la distribució general dels controls… A mig bolo el tècnic que em feia l’assistència em diu: caram, ja la domines, eh? I jo vaig pensar, sí, això és degut a la quantitat de taules digitals que arribo a tocar per tot arreu, agafes agilitat, i per això mateix sé que per poc que pugui, no l’acceptaré més.  Almenys quan treballi amb grups amb qui estigui en posició de rebutjar-la.  Au, ja he quedat descansat!

1 Comment

  1. Chica McCartney ha dit:

    Però quina pallissa de viatje, no? Segur que això va en contra de la declaració de drets humans o algo…
    Em sap greu els problemes que et va donar la taula del Trui… però jo tinc una queixa, a veure quan inventen el que puguis baixar el volum dels que seuen a la vora i desafinen, que sembla que sempre em toca a mi!
    El tema de que no hi ha opció en català a la pàgina és molt fort també.
    Un plaer saludarte, com sempre. I ens veiem en quinze dies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *