4/8 Quina gran nit a casa!

Se n’acosta un…
26/02/2013
5/8 Bolo a Palma
27/02/2013
23/2/13 Els Amics de les Arts a La Mirona
Una bona combinació de factors poden causar un somriure abans d’entrar al llit després d’una gran nit de bolo i festa.  Perquè estava escrit que després del bolo a La Mirona era qüestió de rematar la nit, no?  Bé, almenys jo, que jugava a casa.  A casa perquè visc per allà, a 5 minuts de La Mirona, a on també t’hi sents com a casa.  Familiaritat, bon tracte i amistat. Què més vols? I a sobre amb gent que et dóna alegries, Els Amics de les Arts, i amb una molt bona entrada d’un públic amb ganes de cantar, riure i passar-ho bé. Quart bolo del final de gira. En queden quatre per acabar-la.
Ajustament de l’equip, proves de so, sopar a Can Serrallonga de Salt, cap a camerinos i vinga, som-hi!  La gent crida? Doncs màster amunt fregant la limitació de la sala, que està a 105 dBA.  Al meu sonòmetre vaig caçar un pic una mica més amunt, però en dBC, ui ja l’estic liant! dBA? dBC? Donaria per una entrada sencera això del nivell i les mesures en dB.  Un altre dia, d’acord? Total, que estava prou bé de volum, apa!
I després d’acabar i anar-me a relaxar una estoneta al camerino va ser el moment de passar cap a La Bombolla a relaxar-me encara més (noooo, no és cap eufemisme!) i fer-la petar amb en Sergi, el tècnic de la sala, amics, col.legues i derivats.  
Moltes gràcies a tots per la vostra feina, Sergi, Lluís, Jordi & Co. Però si us plau, no m’obligueu més a prendre aquestes herbes alemanes! Ah, que era perquè a fora estàvem a -4.5ºC? Haver-ho dit abans, hooomeeeee!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *