Sortir a tocar fora

Tom Hagan & The Sweet Lies
10/12/2012
País de Cotó: La fàbrica de somnis
17/12/2012

12 i 13/12/12 Els Amics de les Arts a Madrid i Bilbao

Hem anat d’excursió! Primer a Madrid i després a Bilbao.  Pim pam, anar, tocar, dormir, viatjar, tocar, dormir i tornar.  Bé, a Madrid hi vaig anar un dia abans, ja ho sabeu, les canyes i tapes, que sempre estan bé, amb tranquilitat estan millor!
L’actuació va ser al Teatro Lara, a tocar la Gran Vía.  A les dues de la tarda hi entràvem per muntar i fer les proves.  A quarts de 6 fèiem net a l’escenari perquè a les 8 hi havia funció de teatre.  Només acabar-se, au, torna a muntar-ho tot, comprova línies i que entri el públic!  Catalans i no catalans van quasi omplir el teatre per cantar, riure i passar-ho bé amb la música d’Els Amics i els seus monòlegs adaptats al castellà, que també té la seva gràcia, amb lapsus lingüístics inclosos i referències al ministre Wert, al Barça i al Madrid i vinga vaaaa, jo partint-me la caixa al control de so.  I és que algunes sortides de guió són incontrolables…
I per cert,  molt content del resultat i de la bona acústica d’aquest teatre. Un bolo rodó!
sopant abans del concert

desmuntant l’escenografia de l’obra de teatre

I a l’endemà a mig matí, en ruta cap a Bilbao, amb pluja, vent i fred.  El bolo va ser a la sala Cúpula de l’Arteria Campos Eliseos, en el que va ser un concert amb la gent en taules amb espelmes i cadires, i on Els Amics es van desendollar per baixar de l’escenari a cantar l’Arquitecte.  Em va venir la imatge del primer bolo de l’anterior gira, a Calaf, bons records! 
Un bolo diferent, amb un públic que amb prou feines els coneixia però que els van rebre càlidament.  I oh sorpresa! una Venue SC48 a control per aquesta sala més aviat petita, quin luxe!  Avui, que ni els vents ni en Tete hi eren, feia jo els monitors des de fora, sense els IEM, amb monitors per tots.  Vaja, com abans, rock’n’roll style.  I com els troben a faltar els IEM ara que ja fa temps que s’hi han acostumat!!
I abans de començar, una sorpresa!  Em va venir a saludar en Xabier, un basc molt simpàtic a qui no coneixia de res i que em va deixar fa temps un comentari al blog en aquesta entrada. Que bo! Eskerrik asko!  Ha estat un plaer passar per Bilbao, curt però intens.

2 Comments

  1. Chica McCartney ha dit:

    Jo tinc un dubte. Disculpa la meva ignorància total! El que surt dels auriculars dels Amics (o dels altaveus que tenen al davant cada un) és per tots quatre el mateix o cada Amic vol una mescla diferent? I és el mateix el que ells senten que el que sent el públic? Per que si a un li agrada més sentir més fort la seva veu i un altre s'estima més sentir cert instrument… com es posen d'acord? i com t'aclareixes tú!?

    Per cert, que especialment a Bilbao, vaig veure lo complicat que ho tens, nosaltres a primera fila a vegades ens perdíem algun moviment o mirada d'ells, i tu has d'estar 150% pendent de cada un dels Amics i "jugar a les pel·lícules" per si et fan una senyal en qualsevol moment de la cançó o entre cançons… quina tensió!

  2. Albert Cortada ha dit:

    No t'has de disculpar, no és una cosa que els que no sou del ram hagueu de saber.

    Cada un té una mescla diferent. Ells demanen el que volen sentir. No és el mateix que sent el públic. Aquest, sent una mescla general, equilibrada i al màxim d'acurada per tal que totes les veus i els instruments tinguin el seu punt de volum i qualitat enmig de la mescla.

    A monitors, cada un té el que vol sentir per tocar i/o cantar el millor possible. No té perquè ser una mescla equilibrada de tots els instruments i veus. Pot ser que algun d'ells no vulgui la veu d'algú altre o algun instrument.

    Sí, quan es fan els monitors des de fora has d'estar molt pendent de les seves mirades i dels gestos que et fan. Però ja hi estem acostumats i normalment ja sabem què volen dir els gestos o alguna mirada en concret. I sinó, doncs… juguem a les endevinalles, he he!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *