De bolos amb els veïns del sud

Ja ho trobava a faltar!
21/11/2012
Tom Hagan & The Sweet Lies
10/12/2012

30/11 i 1/12/12

Excursioneta més enllà de l’Ebre amb Els Amics de les Arts per actuar el divendres 30 de novembre al Teatre Principal de València i el dissabte 1 de desembre al Paranimf de la Universitat Jaume I de Castelló.  Com la majoria de vegades, el qui primer es comença a moure és en Tete, el tècnic de monitors, que baixa d’Olot fins a casa a Bescanó.  I després passem a buscar a en Joan Enric a Girona, però aquesta vegada, com que amb la resta dels Amics és a Madrid fent promo pel concert del proper dia 12 de desembre al Teatro Lara, enfilem directament l’AP7 cap a Barcelona.  I des d’allà, amb la resta de personal, continuem més fins a València amb dues furgonetes. 
En entrar al teatre m’adono de seguida que l’acústica és molt seca, hi ha molta absorció, poquíssimes reflexions.  En principi és més bo que un excés de reflexions, però…  A la pràctica, com que hi ha una barreja de diferents models d’equips de so d’una mateixa marca i amb rendiments diferents, el so no acaba de ser uniforme.  Hi ha un equip més petit per a la platea que va a tot gas, un de més gros per a les llotges que va a mig gas (per aconseguir la mateixa pressió sonora que l’altre), els subgreus als costats que ara sumen, ara resten, depenent de a quin punt del teatre et trobis.  El control és al primer pis, dins d’una llotja, i des d’on em sembla que ho escolto bé.  Però el que passa a la platea no té res a veure, el so és més estrident que al control.  Quina feinada a fer el que so fos més rodó a la platea!  El tècnic de sistemes de l’equip em va donar un cop de mà canviant alguns ajustaments sobre la marxa a l’equip de baix des del seu portàtil, tot passejant-se per la platea, una vegada començada l’actuació.  I és que a les proves, tot i fer algunes correcions, vam decidir esperar a veure què passava amb el públic, ja que el teatre estava força ple i calia veure la respota amb la gent.
Mentrestant, el públic, bastant aliè a tots aquests pensaments que pasaven pel meu cap -i les meves orelles-, s’ho estava passant la mar de bé.  I a l’hora dels bisos, l’una cançoneta i mon anem que tant ens agrada als que venim del Principat va sonar amb força per tot el teatre unes quantes vegades.

La taula d’avui, Digico D1

Al dia següent al migdia vam anar tirant cap a Castelló.  I quina sorpresa trobar-se aquest espai a la Universitat Jaume I! Poques universitats duen tenir un teatre com aquest, i a més amb gent molt trempada i amable.  Força bona acústica, control de so ben situat, uniformitat en el so i a més amb un cluster central que em va anar de perles per passar-hi només les veus i aconseguir definir-les més.  I això que l’equip no era cap line array sinó un equip convencional.  I és que sempre val més un bon ajustament del sistema sumat a una acústica acceptable que un disseny no del tot correcte en un espai teòricament millor, com el dia abans.
Pel que fa al concert, va acabar com el dia abans, amb la gent embogida, dreta, cantant i ballant. Fantàstic!  I després del bolo, carretera i manta cap a Barcelona (i Girona, és clar!).  Entre que l’actuació era a les 8 del vespre i que en Dani havia de fer el pregó al dia següent al migdia a les festes del seu barri, St. Andreu, es va planificar la tornada la mateixa nit. Dormir a casa, si es pot, sempre és d’agrair.

3 Comments

  1. S.A. ha dit:

    Sempre interesant el teu punt de vista, i molt didàctic 🙂

    P.D.: Isc en una foto, estàvem en el galliner en el teatre de València XD

  2. Anònim ha dit:

    Vaig estar al Principal a Valencia, en la platea i…. no se sentia redó (per no fer sang). Supose que deu ser complicat encertar el to correcte…i lo que no va donar el sò ho van fer els amics… El concert en va agradar molt. A la pròxima que baixen també anirem… i estarem pendents del sò.
    Au

  3. Albert Cortada ha dit:

    Hola "anònim",

    Sí, no ho dubto pas, de fet ja ho explico al post. No és qüestió d'encertar-la o no, és qüestió que sentis el que sent la majoria de públic des del teu punt de mescla, i com explicava no s'assemblava massa. I a més hi havia diferències considerables entre els altaveus que cobrien la platea i els que cobrien la resta.

    Imagina't que has de dibuixar un paissatge però a davant hi tens un vidre, un prisma, que et canvia el que veus. El dibuix pot ser que no s'assembli molt amb la realitat encara que surtis a donar un cop d'ull al paissatge davant del vidre. És el que va passar. I n'era conscient.

    No és el que passa la majoria de vegaes, per sort!

    Una salutació.

    Kurti

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *