Utopía al Teatre Victòria: el disseny del so (II)

Utopía al Teatre Victòria: el disseny del so
30/09/2012
Petits Camaleons: un gran somriure
12/10/2012
10/10/12 Les respostes als comentaris
Molt bé nanos aquest tercer grau que m’heu aplicat! He he!! Aquí van les respostes a les vostres preguntes sobre l’anterior entrada, el disseny del so que vam fer al Teatre Victòria.  Avui sí que ja hi hauran una mica més de tecnicismes, però vaja, que es pot arribar a entendre pràcticament tot el que explico o quasi.
disseny industrial amb l’AutoCad

Un
dubte (entre molts): el plànol, en aquest cas del Victòria, qui us el
proporciona, i en quin format? Imagino que un gran teatre amb una
programació constant potser sí que té plànols tan acurats i precisos i
tècnics que el que poses a l’entrada del blog. Però no sempre deu estar
disponible per a totes les sales on aneu, no? O, si més no, falta que
estigui en el format dels programes amb els que treballeu. O potser
existeixen llibreries de plànols de sales/teatres/auditoris per aquests
programes?

El plànol ens el proporciona el cap tècnic del teatre.  El format és el dwg, de l’anglès drawing, i és un format que es fa servir principalment amb el programa AutoCad, de disseny per ordinador, tot i que també hi ha altres programes.  No tan sols es fan servir en arquitectura sinó també en tot tipus de disseny.
No a tot arreu disposen dels plànols en dwg, moltes vegades tampoc fa falta, sobretot quan són espais planers, sensen pisos, llotges ni desnivells.  En aquests casos amb una visita tècnica amb un mesurador làser i una llibreta n’hi ha prou.
A la xarxa es pot trobar informació tècnica de molts teatres de l’Estat al Mirem (Mapa Informatizado de Recintos Escénicos y Musicales de España).  És una bona eina de consulta de les característiques tècniques dels recintes.  Des d’allà et pots descarregar els plànols dels llocs.

El tema dels retards també el trobo fascinant. Parles
de milisegons. Quin és el màxim retard que es pot aplicar sonoritzant,
per exemple, un lloc molt gran com pot ser un estadi Olímpic?
Sí, es parla de milisegons perquè la velocitat del so a 20ºC  és de 344 m/s.  Per tant per recòrrer un metre tarda 2.9 ms.  Agafo aquests valors perquè són els de referència.  Per cada grau que augmenta la temperatura la velocitat ho fa 0.6 m/s.
Si tenim un sistema principal d’arranjament lineal a l’escenari -al gràfic de l’esquerra- i un amb funció de retard en un estadi, i es troben separats 60 metres, el retard teòric que haurem d’aplicar al segon arranjament és de 60mx2.9ms = 174ms.  Tanmateix el càlcul s’haurà de fer amb un programa de mesurament acústica per a fer-ho més precís.
El màxim serà aquella distància on hauries de colocar un altre conjunt d’altaveus per continuar donant cobertura i pressió acústica a l’audiència on el primer comença a deixar de fer-ho amb els mínims que ens proposem, és a dir, que ho sentim bé.
Quan es fan els ajustament o les proves de
so, les sales sempre són buides. A nivell del so, és evident que sona
totalment diferent quan hi ha gent que quan no n’hi ha. I no només per
temes de volum, sinó per temes de rebots. I segur que hi ha freqüències
més afectades que d’altres. Les correccions a fer, doncs, quan la sala
és plena es fan sobre la marxa i l’experiència ja us diu com ajustar-ho?
O a part del volum al final tampoc hi ha tanta diferència?

Les condicions poden arribar a ser dràsticament diferents amb o sense públic.  La famosa frase que sovint diguem els tècnics de “amb la gent millora” i que els músics ja s’agafen a catxondeo, és ben certa.  En un recinte acústicament dolent, amb moltes reflexions com a mínim les del terra deixen de ser-hi si s’omple de públic.  Amb les parets i el sostre ja no s’hi pot fer massa res, tot i que amb el disseny del sistema de so s’intenta que els altaveus no piquin a la paret del fons (bàsic!) i s’intenta que piquin el mínim necessari a parets laterals.
Segons els materials reflexants algunes freqüències es veuran més afavorides per les reflexions, com per exemple els aguts.  Quan fas proves intentes tenir-ho en compte, per exemple no baixant en excés els aguts, perquè després, si hi ha molt de públic, et faran falta.
En un recinte acústicament bo, amb materials absorbents, les condicions a les proves poden ser molt semblants a les del moment de l’actuació.  Normalment en els bons teatres el material que folra les butques té un quoficient d’absorció similar al de les persones.

Sobre el volum és aconsellable fer les proves al volum que creus que treballaràs a l’actuació i fins i tot arribar als màxims on creus que estaràs per sobre d’un hipotètic públic picant de mans i cridant.  Sinó, i això ja és un criteri més personal, no cal que castiguis les orelles de l’audiència (i les teves) innecessàriament amb un volum excessiu.

Veig que en comptes de tenir un
driverack o un galileo o quelcom així, prefereixes fer-ho desde la PM5,
es pq a cada un dels sistemes l’hi enviaves diferents mescles oi? Però
hi ha una cosa que no em queda clar en les fotos que has adjuntat, en
la que es veu el display de la PM5 ,les sortides de matriu 5/6 hi tens
la gravació, però despres en la foto dels faders físics hi tens a MTRX
1/2 el GEO S8, en 3/4 les PS10, 5/6 els frontfills i a 7/8 els subs.
Aixó es el que no entenc,i si es així doncs que tenies a main L/R?
Normalment prefereixo treballar amb un distribuïdor de senyal per processar tot el sistema de so (el Driverack o sobretot el Galileo dels que parles), perquè així em permet tenir el sistema ajustat i que en cas que es carreguin sessions a les taules digitals no desaparegui l’ajustament general.  Però si no tinc l’opció de tenir un processador de senyal i no ha de venir cap grup més, com el cas de fer temporada en un teatre, no m’importa fer-ho des de la taula.  El motiu és aquest i no pas que envïi mescles diferents a les diferents parts del sistema, ja que tot anava per matrius menys els subgreus, que anaven per auxiliar.
El que fa que et confonguis de les fotos, que torno a posar, és que m’he configurat al meu gust el que vull tenir, en aquest banc de faders hi tinc les matrius del sistema (L&R up, L&R down, FF in i FF out), a més del subgreus.  Aquests estaven en dos auxiliars no perquè fos estèreo, sinó perquè així podia mutejar un costat o l’altre dels subgreus per tal de portar un millor control.  A l’hora de mesclar enviava la mateixa quantitat de subgreu a cada un dels auxiliars fins que en tenia prou.
El main L/R que em preguntes controlava totes les matrius.  I per tal de pujar o baixar les matrius juntament amb el master dels auxiliars del subgreu, tenia aquests i el master (o main) de la taula en un DCA que feia d’autèntic master del sistema de so.
I fins aquí les respostes.

3 Comments

  1. Oriol ha dit:

    Gràcies crack!
    Ja m'ha quedat clar.

    salutacions

  2. Pastanaga ha dit:

    Tito, ets un màquina!! Crack!! 😛

    Moltes gràcies. Com sempre, super-interessant.

    Conec el dwg i el CAD. Era una mica lògic que es fes anar un format per a plànols més o menys estàndard com pot ser el de l'AutoCad. Amb el que he flipat ha estat amb la web aquesta del Mirem. Quin munt d'informació!! I lliure i a l'abast de tothom!! I clar, si no hi ha plànol, amb l'experiència i un mesurador se n'improvisa un de ràpid per tal d'obtenir la informació que es necessita.

    Respecte al tema dels retards, entès. No sabia que la temperatura afectava tant. Per als interessats en això del retard del so al Museu de la Ciència de Barcelona hi ha un experiment molt xulo, en el que parles per l'extrem d'un tub i et sents a tu mateix per l'altre extrem del tub. La gràcia està en que el tub fa uns 340 metres i et sents amb un segon aproximat de retard. És la comprovació empírica del que dius 🙂

    En les explicacions a l'Oriol ja em perdo. Ho trobo fascinant, però em perdo.

    Què més dir, kurti. Moltes gràcies i, com sempre, un plaer llegir-te.

    Ens veiem a…. Alcover, potser?

  3. Albert Cortada ha dit:

    De res!

    No, a Alcover no ens veurem, seré amb la Pagés.

    Apa, que vagi bé!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *