María Pagés a casa, Sevilla

Tramuntana, sol i màgia
02/09/2012
Està fort? Està fluix?
22/09/2012

7 i 8/9/12

Tercera vegada que passo pel Teatro de la Maestranza de Sevilla amb María Pagés en poc més de dos anys.  Primer va ser amb Mirada (juny’10) i després amb Dunas (octubre’10), i aquest darrer dins de la Bienal de Flamenco, on enguany hi hem fet Utopía
El 6 vam fer el muntatge, el 7 el vam acabar, vam fer les proves de so al migdia, l’assaig havent dinat i la funció al vespre. Ple absolut i a l’acabar, el públic de peus picant de mans a por sevillanas.  I a més, bones crítiques a la premsa (ABC de Sevilla) , una cosa que pel que ens diuen costa d’aconseguir en els espectacles de la Bienal.  I que no parlin del so es veu que és un triomf, vol dir que està bé.  Fa dos anys ja ens van dir alguna cosa semblant, es veu que hi ha un ànim de ser molt crític amb els espectacles que fa que el grau d’exigència d’alguns crítics sigui molt elevat.  Bé, no està malament, però em penso que hi ha un rerafons en el que no he volgut aprofundir…

Abans de la funció és el moment de sortir una estoneta a l’exterior.  Una esglèsia ben a tocar el teatre, les finestres dels camerinos, músics i bailaores preparant-se, moments d’intimitat amb la finestra oberta…

I sí, un altre teatre amb una bona acústica natural per espectacles sense amplificar, però no pas quan s’hi posen altaveus.  Sort que van fer un bon disseny del sistema de so els tècnics de l’empresa de so que hi havia, Martín Audio (compte, no confondre amb Martin Audio, la marca d’altaveus anglesa, sense accent a la i…, tenen guassa aquests Sevillanos).

Entre el públic del dia de l’estrena uns espectadors, per bé o per mal, d’excepció: la Duquesa de Alba i el seu marit.  Després van estar rondant pels camerinos parlant amb la María i alguns músics, moment en què, després de passar a un metre de Doña Cayetana, vaig aprofitar per fer una retirada sigilosa i tocar el dos.

I no massa res que no pugueu imaginar: sí, moltes canyes i moltes tapes, que després de 4 dies a Sevilla van deixar una mica destarotat el meu cos.
Propera parada d’Utopía, del 19 al 30 de setembre al Teatre Victòria de Barcelona.

2 Comments

  1. Chica McCartney ha dit:

    Això de que si ningú no diu rés de la teva feina és per que l'has feta bé em sona…

    I no téns cap tieta per contar-li que has vist a la Duquesa? La meva m'hauria dit "I no li vàres demanar que et firmàs un Pronto?"

  2. Anònim ha dit:

    me alegra que fuera un bolo sin sobresaltos y sin camaras (por la duquesa, digo) Suerte!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *