Tramuntana, pols i soroll

Roger Mas a la Porta Ferrada
01/09/2012
Tramuntana, sol i màgia
02/09/2012
1/9/12 Els Amics de les Arts a Vidreres
Tramuntana, la que continuava bufant després de l’actuació a l’Acústica, i que arribava fins a Vidreres, poble d’en Joan Enric (sí, va triomfar!).  Pols la que hi havia en el recinte on es feia el concert i que el vent aixecava.  I soroll el que provenia de les atraccions de fira que començaven just darrere del control de so i que vaig patir a les proves de so i durant l’actuació.  D’altres anys l’escenari no mirava cap a les parades, paties el soroll però menys directament.  Però enguany estaven cara a cara.  I si aquí hi sumem les reflexions del so al plàstic blanc de la carpa on es feia el concert doncs no us enganyaré si us dic que al segon tema me’n volia anar a casa.  Doncs vinga, amb un parell i endavant!
Però em vaig anar quedant tranquil quan veia que des de davant meu fins a l’escenari la gent movia els culets, cantava, ballava…  Senyal que no es sentia tan malament com jo creia.  I és que no és el primer cop que l’equip cobreix justet fins a control i la percepció del que passa és diferent al control i a on hi ha la majoria de la gent.  A més, la cridòria i la força que tenia el públic d’alguna manera també t’empeny endavant.  I és clar, en Joan Enric jugava a casa, i les bromes vàries que van fer els altres tres d’Els Amics sobre ell van contribuir a aquesta disbauxa de festa major que hi havia. Gran ambient!

Un altre bon bolo, aquest del tipus cohete, amb pocs monòlegs i anar per feina.

2 Comments

  1. Gemma A. ha dit:

    Jo era a primera fila i si que és cert que en algun moment es sentien els típics "piiiiiiii" d'acoplament (no sé quin és el nom tècnic… si, allò que quan es sent tothom arronsa les esquenes i es miren amb cara d'haver-se menjar una llimona!!!)
    De totes formes va estar genial i com bé has dit… ens vam deixar la pell… músics, tècnics i públic! Gràcies Kurti per la teva feina.

  2. Albert Cortada ha dit:

    Sí, en algun moment va aparèixer algun "acople", que diem normalment. El terme correcte és realimentació, tot i que no es fa servir col.loquialment.

    Un potenciòmetre motoritzat de la taula va quedar clavat on no tocava a l'equalitzador gràfic -que controla totes les freqüiencies del so- i durant uns segons es va disparar una freqüència fins que vaig trobar d'on venia el problema. Coses del directe.

Respon a Gemma A. Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *