Comença l’agost, bolo a Tarraco

Excepcional
30/07/2012
Amb el talent no n’hi ha prou
09/08/2012
4/8/12 Els Amics de les Arts a Tarragona

Avui ha tocat ha anar a Tarragona.  Bolo al Camp de Mart, un teatre Romà cobert per una espectacular vela que sí, afavoreix les reflexions i fa una cert efecte de reverberació.  Però res greu! A vegades penso que sóc un pesat amb aquestes observacions, però realment te’n dones compte que hi ha pocs llocs on el so pugui ser tractat sense haver d’estar lluitant amb reflexions, males acústiques, controls mal situats, etc…  Però vaja, és el que hi ha!
Sí, el lloc molt bonic.  I el control de so a dalt de tot a on no cobreix l’equip.  Per sentir una mica què estava passant havia de baixar alguns graons de la grada i situar-me un parell de metres per sota.  Eh, però si aquest és el problema…  Ha ha ha!! Estic irònic, deu ser que estic fent la digestió després del dinar i la sang no m’arriba prou al cap.  O que potser és al mig de l’estiu i una i una altra vegada veus que una part de la feina del tècnic de so és, en comptes de centrar-se a fer sonar a un grup, lluitar contra els elements per, una vegada més o menys controlats, fer la teva feina.  Ja ho sé, és així, és el que hi ha… Doncs res, que el lloc era mooooolt maco i feia molta patxoooooocaaa!!  I ple de gent encara més.

A camerinos, en la intimitat, pasen coses que no es veuen: que si l’Eduard seu en una butaca trencada, que si en Santi fa els seus estiraments de preparació d’abans del bolo, que si això, que si allò, en fi, com el camerino dels germans Marx, l’avorriment no hi és present.

I mentrestant, a fora, l’amfiteatre es va omplint.  La Montse i l’Anna -que vindrà alguns bolos amb nosaltres- ja tenen el merxandatge a punt.  Comença l’actuació, la gent està a tope i entregada, com de costum.  A vegades costa valorar el que està passant perquè és el que veiem concert a concert, però realment és molt gran l’entrega que té el públic en general aquí i allà.

Tarragona em queda a unes dues horetes de casa.  Com els darrers bolos que hem fet pel sud, a mig camí de tornada la parada és obligada per fer un refrigeri i dir quatre tonteries.  I en els darrers 40 km sempre compto amb l’ajuda d’en Joan Enric que es posa explicar acudits que troba per internet (mola més dir “chistes”, no?).  Avui de tornada s’hi ha afegit l’Eduard, i és clar, hem tingut més possiblitats de converses i discusions. Quins moments tan grans!! Bons copilots.

Els propers dies seran una mica de bogeria, bolo amb BTM el dijous 9 a Peralada, i bolos amb Els Amics el divendres 10 a l’Escala (Portal Blau), dissabte 11 a Vielha, dimarts 14 a Porreres (Mallorca), dimecres 15 a St. Feliu de Guíxols (Porta Ferrada), dijous 16 a Martorell i dissabte 18 a Passanant.  Kurtibolos treurà fum!!!

4 Comments

  1. Sandra ha dit:

    🙁 No puc comentar!?

  2. Albert Cortada ha dit:

    Com que no? Bé, que hi ha el teu comentari…

  3. Sandra ha dit:

    Ups, doncs sí!
    Deia que a mí m'agrada que expliquis lo de les reflexions i reverberacions, no ets pas un pesat!
    Les fotos m'encanten (encara que no em convenç en Ramon amb bigoti).
    I molts d'ànims per la setmana i pico que t'espera.
    Ens veiem a Porreres!

  4. Pastanaga ha dit:

    No hi havia caigut en els rebots de la carpa i en que la taula estigués per damunt de la zona d'escolta del públic i els problemes que això portava.
    Com sempre, aprenent coses noves.

    Una llàstima no haver pogut saludar-te al final. Quan vaig arribar al sector de la taula, ja estava tot mig desmuntat i no estaves. Deuries ser al camerino foten-te els bombons…. 😛

    També vaig dir-hi la meva a Com el primer dia….

Respon a Pastanaga Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *