Utopía a Les Estivales de l’Archipel

Les Nuits de Fourvière, un gran festival
25/07/2012
De públic a un concert
30/07/2012

28/7/12 Perpinyà

Després de la bona experiència a Lyon arriba el torn de presentar Utopía a Les Estivales de l’Archipel, a Perpinyà.  Fem el viatge per carretera amb autocar, prop de 6 hores comptant, la parada obligatòria del conductor i les parades d’emergència per anar el lavabo.  L’animació durant el viatge està assegurada, quan no son acudits de gitanillos són palmas i cante, o converses inversemblants.  Arribem a Perpinyà el dijous 26, el centre bull d’actuacions de música al carrer.  És un dels Dijous de Perpinyà, un festival de música, circ, teatre, dansa que es fa durant l’estiu.  Després de sopar faig una passejada al voltant del Castellet.  Quina animació que hi ha!  Quan hi vam estar amb Dunas a la passada tardor tot estava bastant mort.
L’endemà al matí, a les 8, anem cap al Campo Santo, on hi ha l’escenari de Les Estivales.  Que aviat que és!  Entre la son i les preocupacions de com anirà el muntatge, ja que es preveuen problemes, Déu n’hi do quines cares que posem!  Avui de tècnic de llums tenim a en Pato, que substitueix puntualment a en Pau, de bolo al Balboa Reggae’12.

I quin pet de sol que cau! De 12 a 16 s’intenta evitar-lo, però el muntatge mana i a les 14 ja hi tornem a ser, després de dinar.  La grada té una capacitat per a unes 2500 persones. A dalt de tot hi ha el control, aquesta vegada tinc una Soundcraft VI6.  L’equip és un LAcosutics Kara i subgreus SB28.  En Pato fa cara circumstàncies… el muntatge està resultant feixuc i hi ha alguns entrebancs tècnics.  De so tot sembla que va bé, malgrat les dificultats per volar els monitors, que quedin a l’alçada apropiada i que no tapin cap focus.  Però no cantem victòria…

Durant la nit és el moment d’enfocar i continuar amb maquinària fins tard.  L’endemà, a mitja tarda, fem les proves de so i l’assaig.  Oh sorpresa! Han aparegut uns sorollets de tipus buz que diuen ells -de fet és anglès- que no hi eren el dia anterior.  A monitors el soroll que fa algun canal és bastant insuportable.  ¿Pero que es esa chichaaaarraaaaa? Kurtiiiiiiiiiiii!!!! Els tècnics del festival van de cul.  Fem l’assaig així.  Fem servir el sistema UHF de recanvi per al canal que fa més soroll.  Ara en tenim menys.  Bé, resem perquè durant la funció no n’apareguin de nous o no augmentin de volum.  
Mentrestant, als camerinos i voltants, que són dins d’una església, tothom passa el temps com vol.

Arriba la nit, l’hora de la funció i… els sorolls han afluixat molt.  Els tècnics em diuen que no han fet res durant el sopar, que no ho entenen.  Tenia a veure amb la corrent i la regulació de llums, tot i anar amb escomeses separades i assegurar-nos que no es creuava cap multifilar amb el cablejat de so.  En fi.  El bolo acaba anant molt més bé del que ens pensàvem i tots sortim contents.  A més, és l’aniversari de la María, i el director del festival ho anuncia durant la presentació de l’espectacle, cosa que desencadena una forta ovació.

N’hem sortit amb el cap prou alt al final! Tot ha anat prou bé tenint en compte les limitacions tècniques de l’espai, sobretot a nivell de maquinària i llums.  Doncs vinga, contents i cap a casa! Després de 10 dies fora ja tinc ganes de dormir al llit de casa i no menjar croissants, mantega, vinagretes de mostassa,  salses, pastissets, la carn que menjaria en un mes, etc…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *