Les Nuits de Fourvière, un gran festival

Inscripció oberta a l’ETECAM
19/07/2012
Utopía a Les Estivales de l’Archipel
28/07/2012
24 i 25/7/12 Utopía, Compañía María pagés, Lyon

Al 2010 ja hi vam passar amb Autorretrato i Dunas, i enguany hi hem tornat amb Utopía.  Sens dubte que Les Nuits de Fourvière, a Lyon, és un dels millors festivals on he estat en tots els aspectes: tècnics, producció, personal del festival, etc…  L’ambient que s’hi respira és bastant familiar i des del primer moment t’hi sents bé, no com algú que ve de fora i que està de pas.  A més aquest any teníem l’hotel en ple Vieux Lyon, a 10-15 minuts d’on es fa el festival, en els teatres gal.lo-romans.  I és clar, amb tantes coses a favor, els moments zen eren inevitables!

El sistema de so estava format pels següents sistemes i subsistems de LAcoustics, tot un plaer per les orelles.  Vaja, que una passada de sistema de so!
El sistema principal el formaven 18 caixes de Vdosc, 9 per costat, amb 1 downfill MTD112 per costat.
 

18 subgreus SB28, 9 costat, volats, formant un end fired de 3 blocs de 3 caixes per costat separats 1.4 metres entre centres (1/4 de la longitud d’ona dels 60Hz, punt de tall del sistema principal i dels subgreus), amb els seus corresponents retards per bloc.

12 Kara, 6 per costat, com a infill, per reforçar i acabar de cobrir el que seria la platea.  I 4 108 XT com a frontfill per cobrir les primeres files de la platea.

12 Kiva, 6 per costat, com a outfills, per cobrir els laterals i zones d’accessos a l’amfiteatre des dels costats de l’escenari.

La taula de FOH (front of house) era una Yamaha PM5D RH amb dues escoltes Yamaha.  La mànega de senyal era digital.  D’equipament extern, del que hi havia, només feia servir el multiefectes TC Electronics 6000.

A monitors hi havia una altra Yamaha PM5D RH de control, monitors MTD115 volats i 115 FM de terra. A més hi havia un sidefill que no vam fer servir format per 3 caixes Kara amb un subgreu SB18 volat.

Seguint els horaris dels país dinàvem a la 1 -segur que encara tard per ells- i sopàvem a les 8, a la cantina del festival, en un bonic i tranquil indret a 5 minuts de l’escenari.

A les 9 el vespre, mentres el sol s’anava ponent, obrien les portes del magnífic amfiteatre, amb una capacitat màxima de més de 4000 persones però que per qüestions de visibilitat des dels laterals quan es fa dansa es redueix a poc més de la meitat, unes 2200 persones. Al fons brillaven els llums de la ciutat.  El Santuari de la Verge de Fourvière es divisa des de quasi tota la ciutat.

I alguna foto més, el passadís dels camerinos, sota terra, el montacàrregues que fan servir per pujar i baixar coses de la platea a dalt als control de llum i so (si, amb la meva mà tapant els focos que entraven a l’objectiu…) i les cortines gegants que cobrien la boca d’escenari per protegir-lo del sol i que es poguessin fer proves de so i assajos sense quedar rostits.

Durant aquests dies que hem estat a Lyon (hi vam arribar el divendres 20) ha tingut lloc l’incendi a l’Emporda, la comarca d’on sóc.  És probable que des d’allà no hagués pogut fer massa res i potser ho hagués viscut amb més nervis dels que ja vaig passar pendent del twitter (el meu és @albertkurti) i el Facebook.  Tanmateix el dia de la primera funció el foc va entrar en fase d’estabilització, i vaig recuperar una certa calma i concentració.  Hi ha moltes idees a l’aire, propostes, ganes de col.laborar i d’aportar un gra de sorra.  Des del Consell Comarcal de l’Alt Empordà han creat aquesta pàgina per intentar coordinar totes les iniciatives i per informar de tot allò que girarà al voltant del que cal fer a partir d’ara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *