Bon sopar i el control en una cabina

El moment Lucy Perales
15/04/2012
Sala El Sol, territori Amic
18/04/2012
14/4/12 Els Amics de les Arts a Berga
Tercera vegada que passem per Berga. Enguany vam actuar en el Teatre Municipal, un antic teatre amb una acústica no del tot bona -tampoc desastrosa- i amb el control a dins d’una cabina amb una gran obertura davant que donava a les darrers files de la platea, sota de la balconada de l’amfiteatre. O sigui, les dues combinacions que més detestem els tècnics: dins de cabina i sota balcó. Resultat, que vaig acabar perdent la noció del volum i del que passava a fora. A dins de la cabina tenia menys greus que a fora però més aguts. A l’acabar el concert vaig preguntar al meu cosí Pau, que estava a la fila 7: estava molt fort? I em diu: buf, sí, deu n’hi do… En fi, tanmateix estic segur que els aplaudiments i els crits dels fans no van tapar el concert… Bé, això en el centre de la platea, perquè davant meu hi havia alguna fan (eh, @rosacollj?) que deuria tenir les mans roentes de tant picar… a prop de les meves orelles! He he he!

Però si m’hagués de quedar amb alguna cosa seria amb el sopar a Can Travé. La penúltima vegada ja hi havíem estat i ens van rebre i tractar la mar de bé, o sigui que vam voler repetir. I com que teníem l’experiència de l’altra vegada, ens vam contenir en la quantitat i la contundència d’alguns plats, que després no hi ha qui faci el bolo. Aquí veiem a la Montse -merxandatge- gaudint de la sopa de galets i a en Dani i l’Edu fent titits amb la barreja de Patum…

I per la resta, doncs tot molt bé. Els nois tenia més xerrameca que de costum -coses de la barreja de Patum, potser?-. A més del personal del teatre, van cobrir el concert en Martí, l’Albert i en Geli de BTM Sound. Moltes gràcies a tots per la vostra feina.

I la setmana que ve serà la primera setmana fantàstica de la gira, amb 5 bolos: dimarts a Madrid, dijous a Escaldes (Andorra), divendres a Palafrugell, dissabte a Manlleu i diumenge a Olot.

1 Comment

  1. Rosa ha dit:

    Home Kurti ho hauries d'haver dit i hauríem baixat el volum dels aplaudiment però si no ho animàvem nosaltres el bolo quedava molt soset
    I tens raó les mans van acabar en remull el dia següent de tant aplaudir!!
    Molt bo!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *