Els Mapi’s Friends Band tocaven al bar La Presó de la Cellera de Ter i el dia abans al vespre m’hi vaig apuntar davant de no tenir res millor que fer aquella nit. L’any passat també hi vaig tocar, tot i que llavors encara ho vaig decidir més tard, durant les proves de so mentres estava assegut en una taula pensant “si ara tinguessis un teclat”.
I va estar bé la cosa! Ara que ja no toco mai poder-ho fer molt de tant en tant i a sobre amb amics és genial. A la festa del meu aniversari ja ho vaig fer, també amb ells, i sembla que el 5 de gener, de moment, és propici, ja que no acostumo a tenir bolo aquest dia.
Abans de l’actuació, soparet tots junts, repàs de vida amb els que feia més temps que no ens vèiem, quatre riures i vinga, cap a tocar!
El bar a tope i estrés permanent a la barra.
S’acaba l’actuació i ves per on només quedava el meu teclat a terra per recollir… No sé pas què deuria estar fent… he he he!!