La primera de tres a França, Dunas a Douai -cat-

La primera de tres en Francia, Dunas en Douai -cast-
20/10/2011
I la segona i tercera a França, Dunas a Toulon i Perpinyà
31/10/2011

del 12 al 15/10/11

Ha arribat l’octubre però sembla que la tardor no acaba d’arribar al nostre país. I quan arribem a Douai, a dues hores amb cotxe de París, una ciutat de poc més de 40.000 habitants amb poquíssima animació, a prop de Bèlgica, despertem de la calidesa mediterrània per entrar de cop i sense avís a la tardor. De fet m’agrada notar la fresqueta a la cara, ja era hora!

El que ja no m’entusiasma tant és pagar 4 euros per una canya al bar de l’hotel, casum l’olla! Bienvenues en France, mes amis! I és clar, com que és tard -pel que és tard aquí, o sigui les 9 del vespre-, no tenim massa opció per sopar i acabem fent un menú a l’hotel que acaba siguent de 25€ amb les begudes. Tot s’ha de dir que hem menjat molt bé.

L’endemà comencem el muntatge, que si el terra, que si les llums, que si les teles, que si el so…, vaja, com de costum. En aquesta ocasió estem en un espai curiós, l’Hippodrome de Douai, petit, amb una grada com en semicercle i amb el control a dalt de tot. La sonoritat és bona i la visió que té el públic de l’escenari també. A la segona foto es veu el nou terra que s’ha comprat per a la Compañía María Pagés, tot nou de trinca i transportat sobre rodes, i a davant els rotlles amb el linolium, per cobrir el terra i fer-lo més practicable per la María i en Sidi Larbi.

Sempre hi ha moments curiosos i entranyables, com el d’aquesta foto, on l’Ismael El Gitano, el cantaor, en un moment de descans, aprofita l’escenari per fer una becaïna -un clàssic això de fer la becaina en moments de descans i a on sigui, i també de no trobar-lo quan es reempren l’assaig…- i El Arabi Serghini, el cantant del Marroc, diguent-li alguna cosa que em puc imaginar. Una gran parella aquests dos, algun dia hauria de dedicar tota una entrada a explicar converses seves i anècdotes, i a profunditzar o relativitzar els termes gitano i morito…, riuríeu una estoneta.

Ara fa dos anys que vam estrenar Dunas a Singapur i continua siguent un dels espectacles mes rodons que he vist i on he treballat mai. No em canso de veure’l. És cert que la il.lusió dels primers mesos, quan fèiem la preparació a Salt i a Girona i el viatge a a Singapur, no és la mateixa que ara, vaja, és normal, seria fals si digués el contrari, però sí que s’ha renovat i transformat en un fer la feina el màxim de bé possible per anar en concordància amb el que passa l’escenari i ser-ne partícep. En el que no deixo de pensar és en el privilegi de poder treballar-hi, i més en els temps que corren. Cal estar agraït i ser-ne conscient.

Aquestes són algunes de les fotos de la funció a Douai. Les següents seran a Toulon (21/10) i Perpinyà (25/10).

2 Comments

  1. Anònim ha dit:

    Ostia quina grada mes txula! m'ha recordat una mica la del saló oval de l'MNAC.
    Quina targeta es aquella vermella que tens amb el mac?
    Com sempre molt txulo el teu bloc, felicitats i endavant

  2. Albert Cortada ha dit:

    Bé, una mica més petita que la del saló oval…, he he.

    La targeta és una EDIROL FA66, d'aquest tipus, petitetes, és de les millors relacions qualitat/preu/prestacions. Fa força temps que la porta amunt i avall i cap problema.

    Gràcies pel comentari, no sé qui ets, però gràcies!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *