Orchestra Fireluche, Juneda

33è concurs de cançó de Salitja
15/08/2011
Assajant de cares al nou disc
01/09/2011
25/8/11

Que lluny que és juneda des de Girona! Però vaig tenir bona i animada companyia durant el viatge, l’Àurea, la Susanna i l’Eva, la des de fa poquet la mànager de la Fireluche. Del que vam parlar no sortirà del cotxe, o sigui que… però va ser divertit… I plis plas, ens vam plantar a Juneda, a la piscina municipal, on la resta de l’Orchestra ja havia arribat. Vam muntar, vam provar, vam sopar (quines llonganisses tan bones que tenen a les terres de Lleida!) i cap a l’escenari. Al matí havia rebut una trucada d’en Xavier, el tècnic de SonaKtrona, l’empresa de so i llums que cobria el concert, em deia que no tenia tots els micros necessaris, que havia rebut el rider avui i no sé quines històries. Total, que vaig acabar portant alguns micros més dels que ja havia de portar, el bolo ha de tirar endavant, no? Doncs vinga, no hi donem més voltes. L’equip estava bé, 3 caixes de Nexo Geo S12 per costat, una taula DDA analògica -vella però que funcionava- i, ja no tan bé, uns monitors DAS que ja estarien en edat de jubilació… he he! Per la resta tot va arribar per on havia d’arribar i a la primera, en Xavier i l’Albert -el noi de llums- van fer una bona feina, gràcies!

Aquí teniu els Fires a l’arribada, a les proves de so i durant l’actuació. Algunes de les fotos capten les expressions facials d’alguns d’ells durant el concert… grans moments!








S’acaba el concert, em surt un badall, pel cap m’hi passa que ens queda un tall fins a casa i que potser seria millor que m’anés proveïnt de Coca-Cola per la tornada, que té efectes instantanis sobre el meu cos. I dit i fet. A la mitja hora de conduïr em començo a dopar, m’integro a la conversa de les tres noies i no me’n dono ni compte i ja estic pujant les escales del pis. El llit és a tocar. Són quarts de quatre de la matinada. Bona nit!

1 Comment

  1. Natalia ha dit:

    Kurti!
    Jo, que sóc una fan incondicional dels Amics de les Arts, que els he (us he) seguit per tota la geografia catalana durant molt de temps, i que us trobo a faltar un munt, resulta que me'n vaig a veure Manel a Santa Coloma i allà amagat, entre bambalines, estaves tu! QUINA IL·LUSIÓ!!
    He estat a punt de fer un "ei Kurti!". Però clar, després t'enrecordes que això dels blogs és unidireccional i que nosaltres us coneixem una mica, però vosaltres a nosaltres res de res! :p
    Res, simplement he passat a dir-te que m'ha fet ilu veure't i que m'ha encantat el concert! 🙂
    Salut!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *