Dunas al Liceu, retrobament amb el plaer dels sentits

Dunas en el Liceu, reencuentro con el placer de los sentidos (cast)
06/08/2011
Joan Chamarro Sextet&Andrea Motis, Platja d’Aro
06/08/2011

del 2 al 4/8/11

En tenies ganes. Ganes de finalment fer un bolo com cal, o sigui un bolaco. I havia de ser amb Dunas -espectacle del que ja no sé què més dir que no hagi dit d’altres vegades- i al Gran Teatre del Liceu. Molt bones condicions de treball, bona rebuda del personal del teatre, una de les acústiques més bones que m’he trobat en teatres per tractar-se d’un bolo amplificat, un entorn preciós i a més a Barcelona, jugant a casa -al menys uns quants de l’equip tècnic i de producció-.

El dilluns 1 d’agost el vam destinar a fer el muntatge de l’espectacle: el terra, el linoli, les llums, el so, el vídeo, les teles amb les politges i els electroimants, etc… L’equip de so era mig del Liceu (taules –Soundcraft VI4-, alguns monitors i mitja microfonia) i de BTM Sound (sistema d’àudio –Nexo Geo S8, PS8 de frontfill i CD12 de subgreus-, la resta de monitors -Nexo PS15- i microfonia). En Rai i en Manel van venir a muntar i en Manel es va quedar la resta de dies com a assistent. De so del Liceu vam tenir amb nosaltres a en Rufus, l’Amadeu, en Saleta i l’Òscar. Gràcies a tots per la vostra feina, ens heu posat les coses molt fàcils.

Dimarts al matí vam acabar el muntatge i l’enfoc dels llums, que havia començat la tarda anterior, i vam fer els ajustaments al sistema d’àudio i als monitors. Després dels últims retocs per aquí i per allà va ser l’hora de les proves de so amb els músics, primers assajos, passi gràfic per a la premsa, assaig general i deixar-ho tot a punt per a la primera de les tres funcions.

Aquestes són les úniques fotos que vaig poder fer de la funció amb la meva càmera, masa distància i poca llum. Els moments abans de començar amb el bon aspecte que presentava la platea, durant i les salutacions.

La resta de dies la rutina va ser mateixa, cita havent dinat: petits retocs, afinar el piano, prova de so, repassada d’alguna part de l’espectacle, moments de descans als camerinos o d’anar a berenar (que bons els entrepants de pernil salat i copa de vi d’abans de la funció en algun carrer del Raval!), funció, sopar, alguna que altra cerveseta i cap a dormir, en el meu cas a casa d’en Manel, on s’hi està la mar de bé i de tranquil. I si a sobre et prepara uns bons dinars la cosa ja és extraordinària! Moltes gràcies nano!

I la foto de família dels artistes i els tècnics: Pau Fullana -cap tècnic i llums-, Marc Santa -monitors-, Chema Urriarte -percussió-, El Erabi Serghini -cant àrab-, David Moñiz -violí-, Barbara Drazkowska -piano-, Fyty Carrillo -guitarra flamenca-, María Pagés -bailaora-, Sidi Larbi Cherkaoui -dansa contemporània-, Ismael de la Rosa -cante-, jo -FOH-, Àlex Kurth -regidoria i maquinària i Joan Rodon -vídeo i maquinària-.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *