Un mar d’emocions, Els Amics i els seus amics

Rodatge de Reykjavik, els interiors
22/01/2011
Il Trovatore
24/01/2011
22/1/11

Tinc un amic, l’Indra rasta man, que fa poc escrivia al Facebook: “vosaltres a qui feu cas, al cor o al cap?”. Doncs la veritat és que durant Els Amics de les Arts i els seus amics al Teatre-Auditori de Sant Cugat del passat dissabte el meu cor va anar a 1000 i el cap em va servir per intentar posar els dits a on tocava en cada moment a la taula de so. I no va ser fàcil. És una sensació maca que temes que has sentit 100 vegades durant l’últim any et continuïn posant la pell de gallina, i si a sobre hi sumes la màgia de l’Orchestra Fireluche en el primer tema de l’actuació, Per Mars i Muntanyes, i els ulls se’t mig entelen llavors…, llavors apareix un acople de greus que no tenies a les proves i ràpidament tornes a tocar de peus a terra maleïnt-ho tot mentres alguna veu se’t dispara de volum i tu, buscant l’acople, ni te n’adones. Noies, nois, això és el directe!!!

Començar amb la Fireluche és, a nivell de microfonia i de canals, començar fort. Després va venir l’Anna Roig cantant Dejà-vu. Sentir després de molt temps la versió sencera del tema va estar bé.

En Cesk Freixas i L’home que treballa fent de gos van intimar asseguts en un banc de fusta i es van fer grans amics si és que no ho eren abans.

Més tard Els Amics reintrepetaven el tema Agost d’Els Pets amb Lluís Gavaldà, que juntament amb Reykjavik va ser un dels altres moments tendres de la nit.

I va arribar el torn de Futur Incert, de Sanjosex, amb Carles Sanjosé, que també es va afegir a fer l’animal a Armengol.

Després d’una nova aparició d’Il trovatore, l’alter ego d’Andrés Tosti, el trompeta (prometo vídeo ben aviat), l’Orchestra Fireluche va aparèixer de nou per versionar A vegades. Judith Nedderman va fer de Marta amb elegància i sensualitat a Bed&Breakfast i la festa es va acabar amb un Jean-Luc multitudinari amb tota el públic dret des de feia algunes cançons.

En el meu cas la feina per aquest bolo va començar ben bé un mes abans, amb les primeres trucades, reunions amb Els Amics, xerrades amb l’Aitor -el roadmanager- correus amb l’Albert Puig -el mànager- i en Marc Urquizu -el cap tècnic de St. Cugat-, etc… Els darrers dies es va intensificar tot plegat i també va entra-hi en joc BTM, l’empresa de so que va cobrir el concert, de qui tots n’hem quedat molt contents pel marron que els va caure a sobre i com es va tirar tot endavant. Penseu que abans d’Els Amics, a més, hi va haver l’actuació de l’Albert Solà, que havia guanyat el concurs Mou-te.

El personal de l’Auditori va acabar de donar l’empenta necessària que ens faltava, en Pau -regidor d’escenari-, en Raúl -gràcies per les llums-, en Nico -so-, etc… (perdoneu, que no recordo tots els noms…).

El muntatge de tarimes, llums i so es va fer el divendres 21. A les 12 del migdia del dissabte es començaven les proves de so d’Els Amics amb la Bed&Banda. A quarts de tres anàvem a dinar, i a les 16 començaven les proves i assajos amb els amics d’Els Amics, que van acabar a quarts de nou, moment en què es va fer el canvi d’escenari per l’Albert Solà. A quarts de 10 va començar la seva actuació i a quarts d’onze, finalment, la d’Els Amics. Tota un munt d’hores que no es poden fotografiar perquè us en feu una idea, però sí que es veuen a l’hora de fer petites migdiades i moments de relax. Aquí teniu unes quantes fotos més.

En Raimon i en Casi de BTM -moltes gràcies!-, juntament amb en Tete -el tècnic de monitors- i jo mateix.

El dinar i els moments post dinar i l’assaig amb en Lluís Gavaldà.

Amb la sala ja buida i després d’haver firmat els autògrafs, deixar-se fer fotos i repartit petons i abraçades sorprenc a en Dani amb dos regals d’alguna fan.

1 Comment

  1. S.A. ha dit:

    Quina xulada de concert, llàstima que pareix irrepetible.

Respon a S.A. Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *