María Pagés, Bogotá (I)

Le Croupier a Bescanó
15/11/2010
María Pagés, Bogotá (II)
24/11/2010
Del 15 al 18/11/10 – primera part

Després de moltes hores de viatge, d’esperar-nos a l’aeroport que trobéssim el contacte i d’arribar finalment a l’hotel bastant cansats és normal que en Pau, el tècnic de llums, es volgués sentir com un peix en un aquari… L’endemà teníem muntatge al Teatro Mayor del Centro Cultural Julio Mario Santo Domingo, però ens el van anul.lar, o sigui que amb en Pau, l’Edu -regidor i maquinària- i en Jordi -el mànager- ens dediquem a visitar el centre històric. Després d’agafar forces amb un dinar típic i d’eixugar-nos una mica -aquí no para de ploure, tenen les pitjors inundacions en 30 anys degudes al fenòmen La Niña– pugem amunt cap per una zona més tranquila allunyada del caòtic tràfic d’aquesta ciutat. Sembla talment que estiguem en un poble dins d’aquesta ciutat de quasi 8.000.000 d’habitants. De baixada entrem a un cafè on, com a tots els llocs, està prohibit fumar, aquí la llei és més estricte que a casa nostra. O sigui que els fumadors han de sortir al carrer fer-ho, i és clar, aquí estic jo per fotografiar-ho… (llàstima que les fotos no incloguin els comentaris d’en Jordi i l’Edu sobre la dita llei del tabac…).

I plou i plou i plou… Els peus estan ben molls i de mica en mica l’aigua va empapant la nostra roba. Decidim entrar en un garito que trobem passant per un carreró estret per on no passaríem a partir de segons quina hora. Som com un iman per aquests llocs. Dins ens trobem un local amb una atmosfera particular, bona música i un munt de petites habitacions amb taules, cadires, sofàs en plan chill out, etc… A l’habitació del costat uns adolescents estan descobrint (o aprofundint) en el petoneig i toqueteo després de l’institut. L’home que serveix les begudes és el freak que complementa el local. Decidim ampliar els nostres coneixements sobre cerveses, és d’obligació tastar les del país, no?

L’endemà comencem a treballar, que per això hem vingut, eh?!?!?! Muntatge, ajustaments, proves de so sense músics, etc… Tothom fa fent la seva, l’Edu polint detalls de maquinària, en Pau acabant cosetes de llums, la Bea -la tècnica de FOH- colocant els micros de terra pel taconeo… Al dia següent és l’estrena, en Pau acaba d’enfocar les llums abans que els de so comencem les proves de so. Abans de l’assaig general es fa un pase gràfic amb vestuari i una curta roda de premsa a l’escenari mateix. Als camerinos també tot és a punt.

Els moments previs a l’actuació, amb la bombona d’oxígen que hi ha al costat de l’escenari per si al algú li costa respirar (estem a 2600 metres d’alçada i segons a quines persones això els afecta), el meu compi de so, l’Humberto, posant el micro a l’Ismael, l’Edu amb els seus compadres de maquinària, músics i bailaores instants abans de pujar el teló, en Fyty acabant d’afinar la guitarra i vinga, que comenci la funció!!! Aquí en teniu unes poques fotos des de la taula de monitors.

Després d’arribar a l’hotel amb el transfer és el moment de sortir a fer la descompressió, uns quants de nosaltres sopem i gaudim de la música en directe en un local a prop de l’hotel. A la carta trobem un rom de Guatemala pata negra, el Zacapa, la nit és jove…

Continuarà…

2 Comments

  1. edumoreno ha dit:

    KURTI ERES EL REPORTERO MÁS GRANDE!!!

  2. Albert Cortada ha dit:

    Grassssssiaaaaaa!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *