Mariza, Escaldes-Engordany
Seguretat Virtual, Castelldefels
06/11/2008
Chucho Valdés Band, St. Cugat
16/11/2008
14.11 Auditori Prat del Roure
CRÒNICA D’UN BOLO DE 24 AHORES
5 del matí, encara no hi ha els carrers posats però nosaltres ja som a a BTM, si més no de cos… 5.30 del matí, sortim amb una furgo amb xòfer -tots a sobar!!!- amb destinació a Andorra. 8 del matí, creuem la frontera i 20 minuts més tard ens plantem a l’auditori, on ja hem estat a fer altres bolos. Tot controlat. Descarreguem el camió amb la brigada que ens ajuda i comencem el muntatge, a les 12 arriben els tècnics de la portuguesa Mariza, un els màxims exponents actuals del fado. Portem les llums, les taules de so i la microfonia (a la sala ja hi ha un equip de so… seguiu llegint..). Avui no faran falta altaveus com a monitors perquè el grup porta IEM (in ear monitors, el que en català vulgar i del tot col.quial en diem “pinganillus”, i tan panxos que ens quedem…).
De 2 a 4 és l’hora de dinar, anem a un restaurant que tenim controlat d’altres vegades, jalar correcte i preu també. Som en Marco, en Josep, en Geli, en Casi, en Geli, en Dani, en David (avui fent de xòfer) i jo.
Havent dinat té lloc un dels moments del dia, els tècnics del grup -que nornalment no toquen per res els equips perquè ja ho fem els de l’empresa corresponent-, amb col.laboració de l’Ander de Syntorama (la productora que porta el grup) i jo mateix variant l’angle general dels altaveus. Es traca d’una instal.lació fixa però bastant mal ajustada perquè només cobreix mig auditori. No és el primer cop que els tècnis dels grups es queixen. I aquesta vegada, després de molt queixar-se els responsables de la sala donen el permís per moure’ls. I el so millora considerablement. Bé, caldria una revisió a fons de tot el sistema però vaja…
Mentrestant, una vegada nosaltres hem fet tota la feina, qualsevol lloc és bo per fer una becaina, mirar fotos o fer-la petar amb en David, el nano que curra a la sala de tècnic.
Mentrestant, una vegada nosaltres hem fet tota la feina, qualsevol lloc és bo per fer una becaina, mirar fotos o fer-la petar amb en David, el nano que curra a la sala de tècnic.
A les 5 teòricament començaven les proves de so, però són més de les 6 i encara han de començar. I en Casi està que puja per les parets, encara no ha pogut posar cap micro a la barreja de bateria i instruments de percussió. Li diuen que ho podrà fer quan el bateria se la munti, però aquest no apareix… i el temps passa.
Finalment comencen les proves, i es fan eternes… quina lentitud!!! Els de llums fan torns per anar a comprar tabac i altres coses mentres als so ens comença a pujar la mosca al nas, l’actuació comença a les 10 i comencem a pensar que no soparem… (bé, sí, algun entrepà o pizza a l’auditori mateix, quin pal!). Hi ha coses que no s’entenen, els tècnics porten aquí des de les 12, són les 8 de la tarda i encara no han acabat les proves. És desesperant. Finalment a 3/4 de 9 decidim tirar pel dret, i amb permís del tècnic -la seva cara venia a dir que sí, que ja sabia que havien anat lents i que marxéssim, que només faltaria- anem a sopar. Doncs vinga, nyam nyam!!!
Sobre l’actuació, doncs bé, suposo que a qui li agrada aquest tipus de música s’ho deu haver passat bé. A les 12 s’acaba, a 2/4 de 2 ja tenim el camío carregat i cap a les dues comencem a desfilar cap a Girona, on arribem a les 5 del matí. En Josep i en Geli hauran de ser a les 9 a l’Auditori de Girona, on Mariza hi actuarà aquest dissabte. Avui només “pringuen” ells, d’altres vegades tots. És el món de l’espectacle…
2 Comments
Ei, està molt bé això del resum d’un bolo de 24 hores, però no ha estat un bolo massa dur, oi??
Amb el teu permís, et copio la idea per una altra ocasió!!
Apali company!!
A cuidar-se!!!!
Albert
He he, no, massa dur tècnicament o d’esforç físic no, el que passa és que ningú ha parat per fer vacances després de la temporada, que a nosaltres se’ns va acabar l’1 de novembre, i això es nota… estem cansadots. I sí, em pots copiar l’idea, no dec ser el primer a fer-ho.